Els anys passen per tu, per mi i per ells. Tu ja no fas aquells salts a l'aire ni intentes lligar-te qualsevol cosa que es mogues davant teu, més aviat el contrari. Et mous d'una banda a l'altra així que intentes fer algun gest.
Ja no et queden forces per fer nous amics, per cridar , per voler fer valdre el teu parer. Ja no intentes mossegar a ningú que et passi per davant. Et manquen les forces per mantenir-te dret.
Els anys passen per tots, i els nostres jocs ja no són els que eren.
Però en un racó de la memòria, segueixen estant vius i plens de passió. Pensa-hi a cada moment i si tens possibilitats de reviure'ls no ho dubtis. Com diuen els andalusos "¡Que me quiten lo bailao!".
La teva vida ha estat força plena. Avui he sentit la necessitat d'escriure't aquests mots que no llegiràs i que si poguessis fer-ho tampoc entendries. Però de ben segur que si algú te'ls llegeix, mouràs la cua i estaràs content.
Comentaris
2 respostes a «La vida»
Avui m’han explicat que estas pitjor del que jo pensava…
Ànims Ros… tu pots, guapo!!
En Fera i la kuka t’envien petons!!
L a vida per ell no ha sigut curta, ha fet el seu tram i ha tingut momets regulars i bons, com tothom, però encara i així està lluitant com un boig per mantenir-se en peu, cosa que tothom ho hauria de fer i encara més quan tens molt tram per endavant i moltes coses per descubir….
Ànims per tu i pels mininos, guauuu, guau!