El cor és juganer. Salta amunt i aball sense demanar permís ni demanar perdó. No entén de raons i bones maneres. Tot i estar atrapat en l'interior del nostre cos és el més rebel dels nostres òrgans i el que més maldecaps ens dona durant tota la nostra vida, tot i estant sa.
El cor. Com pot un múscul buit d'uns 300 grams ésser l'element central del nostre cos? Amb cada batec, envia una onada de vida a traves de les artèries. Si es parés adéu-siau, amics!
El cor, bategant a 72 pulsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida.
Tot depenent de les coses emocionants que ens passin, clar… El que no he sabut trobar, és, si evitant emocionar-se es viuen més anys.
Comentaris
5 respostes a «El cor»
Sí, només deixant de viure hom esdevé immortal.
Trist, no?
batega amb força quan sents la vibració d’un altre que batega…
això és amor? atracció? sintonia?
Potser és musica? O ganes de somiar…
Però costa molt trobar-ne dos que bateguin al mateix ritme!
I què ?això ens allarga la vida!!!! O com a mínim la fa més emocionant?