Masses sentiments, masses sensacions, masses desitjos, massa dolor.
Odi, amor, ràbia, decepció, desig, frustració, esperança, alegria, tristor… masses paraules per tant poc cos.
Les paraules :
Les paraules
se m’entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d’ulls que endevino
plens de guspires.
Sóc amb vosaltres
a través de la pell
d’aquest cos que estimo.
Montserrat Abelló
Comentaris
3 respostes a «Les paraules.»
Uixxxxxxx!!!!! Poesia!!
Les millors coses, a vegades es diuen sense paraules, oi?
;)
Les millors coses a vegades no es diuen. :(
A vegades som massa orgullosos per demanar ajuda, o perdó… A vegades ens mostrem sobrats quan més faltats estem…
A vegades parlem molt per no dir res i si, Eli a vegades es diuen moltes coses sense paraules…
A vegades… Quina sort poder dir moltes coses!!! Hi ha vegades que no podem dir res!
“Si no podem entendre’ns amb el llenguatge, entenem-nos amb l’amor” – R.Llull.