Aquesta nit ha estat moguda. El passat torna un i un altre cop; ja sigui en malsons, en mals d’esquena o totes dues coses a l’hora.
Jo estic positiva.
Sé que és un procés que he de passar. I intento aprendre el màxim de cada situació.
També sé que m’ho he d’agafar tot amb més calma, he de dedicar temps a l’estudi i als altres projectes que tinc entre mans.
Necessito agafar aire fresc, omplir els pulmons i retenir una estona, aquest aire pur, dins meu. Necessito tota la seva energia per poder pensar clarament i seguir el meu camí.
De totes maneres m’agradaria poder parar el temps una estona.
Calma….
Comentaris
7 respostes a «Calma.»
em quedo amb aixó:
“Jo estic positiva.
Sé que és un procés que he de passar. I intento aprendre el màxim de cada situació.”
ja saps q jo també estic “en procés” :)
…
per cert és xula la foto, d’on és?
petons
La foto no és meva, l’he trobat al google, és d’un devianart.
Sí, el passat sol tornar quan menys t’ho esperes, i sobretot de nit; allò que cal, però, és saber superar-lo, i ací és l’experiència la que hi compta.
agafa aire fort, pur,marxa uns dies al costat del mar,ara està preciós…
anims!
Una vida sense alarmes i sorpreses és com una vida morta, però.
Alerta.
aix… la vida!!!!