Calma.

Aquesta nit ha estat moguda. El passat torna un i un altre cop; ja sigui en malsons, en mals d’esquena o totes dues coses a l’hora.



Jo estic positiva.
Sé que és un procés que he de passar. I intento aprendre el màxim de cada situació.

També sé que m’ho he d’agafar tot amb més calma, he de dedicar temps a l’estudi i als altres projectes que tinc entre mans.

Necessito agafar aire fresc, omplir els pulmons i retenir una estona, aquest aire pur, dins meu. Necessito tota la seva energia per poder pensar clarament i seguir el meu camí.
De totes maneres m’agradaria poder parar el temps una estona.
Calma….

Una finestra vella


Comentaris

7 respostes a «Calma.»

  1. em quedo amb aixó:
    “Jo estic positiva.
    Sé que és un procés que he de passar. I intento aprendre el màxim de cada situació.”
    ja saps q jo també estic “en procés” :)

    per cert és xula la foto, d’on és?

  2. Avatar de sonia
    sonia

    petons

  3. Avatar de Donot
    Donot

    La foto no és meva, l’he trobat al google, és d’un devianart.

  4. Sí, el passat sol tornar quan menys t’ho esperes, i sobretot de nit; allò que cal, però, és saber superar-lo, i ací és l’experiència la que hi compta.

  5. agafa aire fort, pur,marxa uns dies al costat del mar,ara està preciós…
    anims!

  6. Una vida sense alarmes i sorpreses és com una vida morta, però.
    Alerta.

  7. aix… la vida!!!!