Per molt que ho intentem dissimular, estem tots carregats de prejudicis. L'educació que hem rebut no ha estat l'adequada envers la gran diferencia de gent que hi ha en aquest món tant globalitzat.
Les nostres ments son estretes.. Potser no tant com les dels nostres pares, però ho segueixen sent.
Nosaltres volem estar al dia i parlem de Nouvinguts, de Integració, de Interculturalitat… però en el fons… som tots una colla de porucs que ens fa pànic conviure amb aquesta diferencia.
Jo la primera. Ho reconec. Hi ha coses que més que interculturalitat és un xoc brutal de cultures on les normes socials dels diferents individus no tenen res a veure i els valors que ens han inculcat es veuen transgredits per tot arreu. Difícil conviure amb això a diari. Però, necessari.
A que ve tota aquesta reflexió de bon matí? No se, per què en el fons tinc pressa i estic aquí escrivint…
Potser perquè pensava què per primera vegada, des de que visc en aquest pis, els meus nous companys, són tots dos del país.
Comentaris
3 respostes a «Per molt que ho intentem dissimular…»
Ya tienes compañeros de piso? Bien!
Los de los prejuicios que tenemos metidos en la cabeza por la educación recibida es cierto, yo lucho a diario con ellos. Lo malo es que hay gente tan tranquila con ellos y no les molestan en absoluto.
Si, Ya tengo nuevos compis. Bueno, una aun no se ha instalado pero el otro está ya en casa…
Todos luchamos contra esos prejuicios, cuesta mucho hacerlo.
Es un tema muy delicado y no es políticamente correcto hablar de el. De esta manera, vamos silenciando…
M’alegro que si més no el tema del pis ja està…
A vegades és difícil tot plegat pensant en la teva reflexió…
Intelectualment pot ser una cosa però en el dia a dia… buff… el que potser hauria de ser és fa més difícil… Una cosa és una estona i l’altre la quotidianitat… S’haurà d’aprendre el camí… I a més com a casa i ha de tot i com diria la cançó hi ha gent amable i maca i n’hi ha que no…
Petons