Coses perdudes…

el meu enamorat

 

He començat a llegir el llibre "Sólo de lo perdido" de Carlos Castán i amb el parell de contes que m'he llegit m'ha vingut una sèrie de pensaments al cap:

Ens passem la vida perdent coses.
Perdem gent estimada, sensacions, amor, il·lusions.



Podem perdre fins i tot amics imaginaris, grans amors que no han passat mai més allà d'un joc de mirades. Perdem vides perfectes amb les que vàrem somiar, viatges meravellosos al futur i al passat. Perdem 1000 oportunitats per fer les coses bé, 1000 més, per tornar a rectificar. Perdem la ocasió d'explicar els nostres sentiments una vegada i una altra.

Constantment perdem. 

El que jo pugui tindre en aquest moment demà ja no hi serà, si més no, no serà igual… 

I tot i així, senyors:  Seguim perdent el temps.

 

(A la foto: El meu enamorat, el Gegant dels 7 mars. Un altre de les meves pèrdues: Gegant, si llegeixes això, truca !!!!)


Comentaris

2 respostes a «Coses perdudes…»

  1. Avatar de Clara
    Clara

    Per sort… També recuperem coses de tant en tant!

    ;)

  2. Avatar de clara
    clara

    Per tornar-les a perdre… clar.