Jocs d’un Vespre de Dissabte.

Hi havia una vegada, durant el vespre d'un dissabte molt especial, una festeta, a una casa de dones….

L'ambient era molt bo, la DJ animava la festa, genteta de totes les edats ens varem reunir entre  obres d'art, per acomiadar-nos d'una amiga que torna a la seva ciutat després de 7 anys d'estar aquí.

Allà,  varem sentir el cor de les veus de venus, cantar; Un grup de titelles feien castells amb blocs de fusta, mentre una "lagarta" rescatava un dinosaure i jo jugava amb una gossa molt simpàtica.
Allà,  em vaig mig  enamorar.

Barrejant cava, vi, birra, mirades…. desig.

Moltes  mirades i somriures.
Em vaig quedar amb les ganes, però es que ja es la única cosa que em falta: , no li vaig demanar l'edat, però era molt jove, De nom, va dir dir-se Miquel. Vaig riure.

Quan varem marxar de ca la dona, la tentació va ser gran, ens varem separar: Titellaires cap a un lloc i la resta cap a l'altre.
Jo vaig marxar amb les amigues, un dia que surto, no podia deixar-les. Però les ganes van quedar.
Ni idea de com tornar a tenir una oportunitat així, ni de si realment la vull tenir. Com trobar aquella mirada altre volta si ni el nom ni el genere del seu dni és el que diu tenir? Per on començar a buscar?

La nit, va continuar. A un bar de l'eixample em vaig trobar a una de les persones que més he estimat, Ja us n'he parlat més d'una vegada. La fada. La que per cert, ja sap que tinc aquest blog i que he parlat d'ella alguna vegada.
Estava guapíssima, com sempre, el seu marit també.
I res, varem acabar la nit amb dues amigues, borratxes per barri i desprès, soleta cap a dormir.
A Mig matí, una bona ressaca m'ha fet recordar-ho tot plegat.
Ummmmm…. Juguem?