Després de tanta aventura i desventura, la realitat fa esforços per endinsar-se en la meva vida. Però li està costant aconseguir-ho:
Masses coses bones i masses coses dolentes han passat en aquest interval de temps. Res podrà ser mai més com era abans.
Hi ha coses solucionables, n'hi ha que no les podré canviar mai.
Constantment deixem passar moments i situacions de llarg, sense adonar-nos que potser mai més tornaran.
Durant les darreres setmanes, mentre jo caminava han passat moltes coses:
La mort ha passat pel costat d'una persona molt estimada.
A una altra, no li ha donat el privilegi de passar de llarg i en qüestió de tres hores va passar de ser a no ser. A ser passat.
Jo he tornat a plorar. Feia més d'un any que no ho feia i me n'he fet un bon fart!
He sentit emocions i sensacions que feia molts anys que no sentia. He abraçat a molta gent. He estimat i he desitjat el millor per la gent que hi havia al meu voltant.
He compartit tot el que tenia.
He rebut molt!
Tinc ganes de viatjar i conèixer països com Canada (Quebec), Uruguai o Austràlia, tinc ganes de tornar a Alemanya; de visitar amics a suïssa, a Austria, a Itàlia o Amèrica del Nord.
Vull aprendre el francès i l'anglès… Urgentment.
Vull fer coses i seguir en contacte amb la gent…
Però no puc evitar sentir-me més buida. He perdut una part de mi.
Comentaris
6 respostes a «Costa agafar el ritme !»
Doncs aprofita aqueix buit per a omplir-lo de coses noves i/o bones que et facen oblidar les dolentes, mirant-hi sempre cap endavant :)
Si. Tinc moltes ganes de fer coses i d’aprendre coses noves!
Però fa quatre dies que vaig tornar… I el cap de setmana ha estat dur.He tingut que mirar a la realitat cara a cara i veure-la plorar.
Poc a poc les coses es posaran al seu lloc.
Aiii Donot!!
I tot això et servirà moltissim! Tant lo bo com lo dolent!
Ara reposa i agafa’t les coses amb calma!
Molts anims guapi!!
I felicitats per tot el que has aconseguit! ;)
Gràcies!
De moment estic reposant i intentant posar-ho tot a lloc.
Però 40 dies fora, descol·loquen força les coses! he he :)
Ara mateix, però… Em conformaria tenir els genolls ok.
Vaig pel món mig coixa..
bé,si la muntanya no va a mahoma… o sigui si la Clara no truca, la Núria ha de treure el nas per aquí.Ja veig que estàs exactament on havies d’estar; continuant un camí que has començat, espero que a partir d’ara sigui més relaxat físicament i més intens en els altres aspectes. Fes alguna paradeta a la travessa per dir-me alguna cosa. Petons i aurrera!
Nuri, guapa!!! t’ha arribat la postal?
Penso en vosaltres en algun moment, cada dia. Però penso que és massa d’hora o massa tard o que no tindràs cobertura…
Ara t’escric un mail…