SESSIÓ DE TARDA.

ATENCIÓ: No Apte Per A Menors!!
Fes clic a SORTIR en cas que no tinguis la majoria d’edat legal.

Li agradava que seguís sempre el mateix ritual.

Li obria la porta i ell entrava amb els ulls tancats.

Quan jo tancava la porta, treia la màscara de cuir i làtex de la seva bossa i se la posava al cap; tot seguit, encara amb els ulls tancats, es treia tota la roba.

Una vegada estava despullat del tot es posava de quatre grapes i em suplicava que comencés amb ell.

Jo agafava les cordes i poc a poc li anava nuant per tot el cos. Ell aquí ja obria els ulls i m’observava a traves d’aquella màscara negra que m’impedia veure realment l’expressió de la seva cara.

Em suplicava que li fes ben fort!

Mentre li anava nuant la corda el picava a les natges amb la mà coberta amb el meu guant de cuir, li picava fort però ell encara reia i em reptava a fer-li més fort.

Li picava les natges amb la mà, amb el fuet de cuir, però el que més el feia gaudir era quan li feia amb un branquilló de cirerer; prim i flexible que al picar-li no massa fort, però si molt seguit, li arrencava pràcticament la pell. Després agafava l’espelma i li deixava caure la cera calenta sobre la patèticament vermella pell del cul i una vegada estava freda, li feia saltar amb el fuet de cuir, picant tant fort com podia.

Aquí ell gemegava de plaer i em suplicava que li fes mes fort.

M’arribava a treure de polleguera i alguna vegada havia tret realment tota la mala llet que portava dins i l’havia apallissat mentre ell, recargolat pel terra i ben estacat, es moria de plaer.

A vegades el feia patir i el deixava de quatre grapes al terra, amb el cul encetat, durant mig hora o més.

Després seia a una cadira que hi havia prop seu i com si cridés a un gos el feia acostar-se a mi, arrossegant-se com podia pel terra. El feia ficar davant meu, m’obria de cames i clavant-li els talons de les sabates a les espatlles, li ordenava que em xuclés i mengés.

Em llepava com si fos un gos, les cames, les botes, el meu sexe xop, llepava àvidament tots els forats que trobava i anava introduint poc a poc la seva llengua. Si aconseguia fer-me córrer, li tornava a pegar en aquella mateixa posició i li permetia córrer-se a ell també.

Si m’avorria amb les seves llepades, el castigava a ser utilitzat per reposar els peus, durant tota la tarda mentre mirava la tele.

A les 18.50, sempre molt puntual, em demanava permís per marxar. Jo li deia que si, el deslligava i ell encara a quatre grapes, marxava a la dutxa. Sortia als cinc minuts embolicat amb la tovallola, es vestia amb la seva roba d’executiu agressiu. Deixava els 600 euros sobre la tauleta i sense mirar-me deia:

– Fins la setmana vinent ama.