No em refereixo al psicòleg, tot i que és dijous i més tard hi he danar-hi.
Avui he tingut que recórrer a la meva teràpia per arrencar-me un somriure.
De bon matí mhe ficat a fer la pallassa per adonar-me de quan ridícul pot ser tot plegat.
Com sempre, ha funcionat.
Aquests dies a Ripoll han remogut quelcom dins meu.
El fred que hi fa, no li resta atractius. Hi ha una llum clara i neta; res a veure amb la llum de Barcelona. Laire és pur i el sol té una escalfor i color molt diferent.
El meu pis dallà no està del tot acabat, però aquests dies que hi he estat, han fet que mentrin ganes de tornar a casa.
Tornar, després de quatre anys a tenir la meva casa. Els meus mobles. Els meus moments de solitud al meu aire. No tancada en una habitació de 8 metres quadrats, sinó en un pis ampli i ple de llum, amb vistes a totes les teulades de la vil·la i a un munt de muntanyes de més de 2000 metres…
A més, allí; deixaria de ser la persona anònima que sóc ara, per a ser la Clara. Em trobaria amb els amics el divendres, per anar a sopar i els dissabtes per a fer alguna cosa plegats, les meves germanes i nebodes les tindria a un pas.
Potser també hi ha la possibilitat de fer allà, els cursos que vull.
Mho he de repensar, no vull tornar a fugir com faig sempre, i crec que si marxés en el fons és el que faria… Però aquella llum…
Per cert, arriba la primavera!!!
El sol ja comença a entrar a la meva habitació, molt tímidament i només uns minuts, però això és el principi. Ara ve el temps més maco per a aquesta casa. El sol tocarà als matins al terrat i quan tota la ciutat encara tindrà fred, jo estaré esmorzant en màniga curta al sol…
Quina vergonya…Quan em llevo als matins sóc així… :D
Comentaris
7 respostes a «TERÀPIA.»
saps que d’aquí poc anem a tocar a Ripoll?
Esteve…Nosaltres també venim!
Quan? On? Si tingués el pis mig acabat, es ha dir que funcionés la calefacció i el bany, podríem anar a estrenar el pis.
Portem sacs de dormir i de festa…(jejeje) per Ripoll. Per cert…a Ripoll no hi ha festa. :?
T’en vagis o no, no deixis de fer el teu dip; teràpia per a tu, però també per a mi que et llegeixo.
Ànims i moltes gràcies!
fugi de la foscor, no es fugir, anar cap a la llum es un bon camí…
:-)
Si donot, el que volia dir és que potser tornar a Ripoll no es més que sortir de la foscor, nuse, m’ha semblat una brillantor a les teves paraules quan parlaves de casa teva, i pot ser es un camí…
;-)
I jo que hi estaré convidat?
per cert… qui hagués dit fa 5 mesos que tu penjaries una foto teva així a la web!!!! :D
iupi!!
festuki a ripoll city!!
agafaré el meu nórdic! :)
i sí… una foto teva, i la deixes posada, quin goig donot!!