TRANQUIL•LITAT

Llibreta de pensaments 9.00 del matí, al llit.

Avui fa un dia melangiós. Perfecte per reflexionar.

Em sento força orgullosa de mi, ara mateix.

Començo a sentir-me viva i amb ganes de fer coses, tot i que molts dies la mandra pugui amb mi, tinc una vida activa, força agradable i feliç.

Hi ha moments en què els problemes em desborden i em quedo com col·lapsada, però tot va agafant el seu camí, poc a poc.

Una de les meves fites, en adonar-me de tots els problemes psicològics que tenia, crec que l’estic assolint per complert. El sentir-me feliç per mi, segura del que faig i sense cap mena de dependència cap a cap altre persona. Abans tenia la necessitat de viure per algú, ara visc per a mi.

A la meva edat he decidit engegar-ho tot a fer punyetes! He deixat una feina estable i que em donava un estatus social alt, per passar a engreixar les llistes de l’atur i dedicar-me a aprendre coses noves. Quan torni a començar a treballar, ho tindré que fer altre cop, des de baix de tot. Ja no seré Encarregada General d’una multinacional a cap província de “l’Estat”, però seré l’aprenent d’alguna cosa més vella de la història! Je je je Encara no he decidit que estudiar!…

Avui no tinc ganes de fer res, em quedaria al llit tot el dia. Tinc ganes de llegir, dibuixar i escriure a la meva llibreta; però em tindré que esforçar i fer alguna cosa més.

La veritat és que potser si que sóc una persona eternament adolescent, tal i com va dir l’Antoni una vegada… ;) Però saps que? Em sento bé sent com sóc.

He assolit una tranquil·litat interior, que em fa estar força bé.

Gràcies a tots. M’heu ajudat molt.

La foto és d’un quadre d’un pintor alemany anomenat Henning Von Gierke

;)