Post rabiós.

T’has despertat a dos quarts de set del matí i arribes a casa passades les 10 de la nit morta de cansament… Amb mal al maluc, la ciàtica, el genoll… Moquejant i tossint… amb el cap com un timbal, glaçada d’estar hores al carrer fent fotos. Esgotada total…

Et prepares una infusió amb herbetes per dormir bé, necessites descansar. Ja portes 9 dies de refredat i t’està deixant ben baldada.

Escrius un mail que saps que no et respondran.

T’asseus al llit i penses en la mandra que et fa despullar-te i et planteges dormir vestida.
Et treus les sabates, vas a posar els peus a les sabatilles per evitar el terra fred i ….

i per rematar el dia, al gat, per primera vegada a la seva vida (16 anys) li ha donat per pixar-se a les teves sabatilles i et trobes tota la mullena al terra! No hi has posat el peu a sobre per mil·límetres!

Agafa al gat, renya’l, avui dorms al menjador, a buscar el cubell d’aigua, les sabatilles al carrer, fregar el terra, i amb el terra moll t’asseus a sobre del llit i et planteges escriure un post.

Sense desvestir-te, asseguda al llit, l’escrius amb ràbia. Ara no saps si el publicaràs… primer t’has de desvestir i posar-te dins el llit i després decideixes si busques una foto i el publiques.

Escrius un sms que saps que no et respondran.

Et tornes a treure les sabates, el terra està moll… t’enfiles al llit i et desvesteixes. El gat miula ben fort a la porta demanant perdó o exigint que el deixis entrar.

Ganes de enviar-ho tot a la merda. Però no ho faràs. Només publicaràs aquest post rabiós i demà potser el despublicaràs, o no.

Ara busca una foto i apa. Per avui prou.

Spray del asma, cremeta pel nas encetat, un capítol d’alguna serie i fins demà abans de les 7 del matí. I tornem a començar.

Foto buscada. Tot a punt per publicar. És tard, no miraràs cap serie, com a molt llegiràs o si més no ho intentaràs.

El gat segueix miulant i esgarrapant la porta… el missatge segur que l’han llegit i no t’han respost.  No saps si dormiràs… Estàs molt cansada.. i et fa mal tot.

 

T’han respost al mail…  :)

La vida és bonica!

 

Ara descansaràs.

 

Bona nit!


Comentaris

2 respostes a «Post rabiós.»

  1. i al dia següent algú ha llegit el teu post de bon matí

    1. Gràcies per fer-ho. Ara ja no el puc despublicar! :-O
      ;)

      ….Però portes desperta des de les 5:30 del matí i tornes a estar de mala llet…

      :)

      Pensant-t’ho bé…

      Serà qüestió d’agafar aire, fer un gran somriure i pensar que demà, potser el món s’acaba i més val gaudir del dia d’avui, oi? ;) A per ell!