Avui el dia ha començat alegre i radiant. Tot i que més tard he pogut comprovar que hi ha dies que és millor no aixecar-se del llit.
El sol brillava, la temperatura era agradable i jo estava decidida a fer unes quantes coses que tenia pendents des de fa molts dies.
He sortit de bon matí, amb el meu carret de la compra ben decidida a omplir-lo de queviures.
Primer he passat pel veterinari per comprar menjar pels meus nens, però a lhora de pagar, la targeta no volia funcionar.
Estic sense un euro i la de crèdit que faig servir per a aquests casos té la banda magnètica feta malbé. Per sort duia tot el meu assortiment de targetes de crèdit a sobre i nhe trobat una a punt de caducar que si que ha funcionat.
Sortint del veterinari he comprat un pack de laigua que magrada, i carregada amb els 9 litres daigua i els tres quilos de menjar de gat, mhe adreçat a loficina de correus que hi ha més a prop de casa per enviar una carta certificada.
Deu minuts més tard, quan hi he arribat, he trobat la porta tancada i un cartell explicant que havien traslladat aquella oficina a un altre lloc, a lavinguda mistral. He decidit que no podia anar així de carregada fins allà i he fet camí del banc, per intentar solucionar lo de la targeta.
Després de caminar uns altres deu minuts arrossegant el carret de la compra i quan ja estava a uns tres metres de la sucursal del meu banc, me nhe adonat de què allí hi havia alguna cosa que no encaixava. Hi faltava el caixer automàtic que hi ha al carrer i els vidres estaven molt bruts. Quan mhi he acostat he vist que estava tot potes enlaire i a la porta hi havia un cartell que hi posava que aquella oficina havia estat traslladada. Endevineu on?… A lavinguda Mistral….
No mhe volgut enfadar, i com encara tenia 10 euros dels 20 que em va deixar lÀngels el diumenge, he decidit passar pel súper a comprar llet i he pensat que ja solucionaria lo dels diners i correus demà al matí.
He pujat la terrible pujada que hi ha fins a casa meva i quan hi he arribat amb els 9 litres daigua, els sis de llet i els tres quilos de menjar, no trobava les claus … Aquí ja mhe començat a ficar nerviosa, però per sort, al final he trobat on shavien amagat.
Després de col·locar la compra, comprovar que tenia sis trucades perdudes del meu banc de Ripoll i constatar que eren per què tinc un descobert al compte; he escrit el post daquest matí. Mentre lescrivia mha trucat lÀngels per dir-me que em venia a buscar per anar al gimnàs. He tingut el temps just per a publicar-lo i he marxat volant.
Al cotxe de lÀngels, de camí al gimnàs, mhe menjat una barreta daquestes de cereals i avellanes; amb la mala sort de què amb la primera queixalada he anat a ensopegar amb un tros de closca de lavellana. Se mha clavat a la geniva, mha fet saltar un empastament que hi tenia al queixal i més tard, quan he aconseguit desclavar-la, mha acabat de fer malbé el que quedava de queixal.
Total:
-
Sense un euro
-
Sense haver enviat la carta
-
I ara a sobre, urgentment al dentista a intentar salvar el queixal!
Ja he demanat hora, hi aniré demà al matí, però… Amb que dimonis pago?
Comentaris
18 respostes a «Trec Foc Pels Queixals…»
En aquest cas podem canviar la frase feta per: Et costara un queixal de la cara.
Molts anims.
Gràcies pels ànims… ;)
Fa una ràbia… odio anar al dentista.
els problemes, un a un. Primer que et solucionin el del queixal. I després ja pensaràs com ho pagues. Però després, que ara, amb el dolor, no estàs per pensar
jo haure danar daki poc al dentista o malament :(
Manel, que vols dir? Que em presenti al dentista, que no conec de res i a l’hora de pagar li digui: “Bé, això ara com ho arreglem? perquè jo no tinc diners per pagar…”
Jajajaja…..No tinc morro per fer una cosa així! Sempre puc fer veure que no sé que la targeta està feta malbé….
Vaja, em sap greu, quin dia! Però anima’t. Veuràs com demà tot s’aclareix… :-)
En el fons em diverteix la situació! Bé, el que em diverteix és que tot i que les coses se m’han torçat un xic més del que esperava, estic de súper bon humor!
Ja ho solucionarem… d’alguna manera!!! :)
hjejej…hi ha dies que tenen tela eh!! XD però bé, això rai…
…jo tb hauré d’anar al dentista aviat….no em fa res anar-hi (diga’m rara) però em fa mandra, anar al metge em dóna sensació d’estar perdent el temps, però bé…
Oju amb el dentista, hi vaig anar la setmana
passada amb la idea de fer-me una neteja i m’ha fet un pressupost que sembla per rehabilitar un castell.
doncs la meva dentista és encantadora i a mi no em fa res anar-hi (hi vaig amb retard, ara, però és perquè no tinc hores compatibles amb ella; al juny, quan acabi les classes segur que hi vaig). però la sensació tan agradable que et queda quan acaba de fer la neteja… :) :) :) o potser és síndrome d’estocolm? :)
…siempre queda la opción de vender el cuerpo…jaja
Me alegra mucho saberte con ese buen humor!!!!
Anda y arreglate la boquita…jeje
Estoy en ello… en lo de vender el cuerpo, me refiero.
Elisenda… no ho suporto…
Mesmarge… Segons sembla, jo també tinc un castell per rehabilitar.
Berta, jo he perdut el temps, els diners i un queixal!!!!
Ara ploro…. Quina ràbia!!!
ohhhhhhhhhhh és que a l’avinguda mistral hi tenim de tot ;)
Salut i Revolució
Doncs de demà no passa. Tindré que anar a l’avinguda Mistral!
Ufff… quin matí! a mi em treuen de polleguera aquestes coses. I tb m´apunto a lo del dentista tinc 2 caries.
Podriem fer-ho en plan “bloggeria al dentista”!!! =P
Uiiiiiiii… Bona idea!! Trobada de blogers a can dentista i… paga l’ultim!!!
potser ens farien descompte….
o potser ens curarien virtualment….jjjj
No crec que el mal de queixal es pugui curar virtualment… Això que seria un punt, eh?
Ah! Felicitats a totes les Montserrats!!!