Als voltants de lAvinguda Joan XXIII de Barcelona:
Pffffffffffffffffiiiiiii…………..POUM!! Pim.. Pam… Pum….
Dins un edifici daquesta avinguda:
Ja nestic farta! Un petard, darrera laltre! Com cada any quan sacosta Sant Joan, Sha obert la veda.
Després sempre hi ha accidents, per què la gent no fa cas de les mesures de precaució. No els hi importa res si poden perdre un dit, o el braç o fins i tot la vida, amb algun daquests accidents, ells no paren de fer petar els coets i omplir la ciutat daquest maleït soroll.!
Aquest any, però, sembla que han començat més tard… o no? Sembla també que no siguin tant potents. De fet; ara que hi penso, si que sonen molt més fluixet que altres anys…
O potser és que no els sento des del mateix lloc?…
Quina confusió!
Jo he canviat dubicació?
Ara que hi penso… Qui sóc jo?
On sóc? Per què… Jo sóc, oi?…
A lAvinguda Joan XXIII s/n de Barcelona:
Pim.. Pam… Pum….Pffffffffffffffffiiiiiii…………..POUM
Dins el Tanatori de Les Corts:
Tinc records… però pocs. Em confonc… Recordo què… Aix… Ara ja no recordo?.
A fora:
Pim.. Pam… Pum…….. Pffffffffffffffffiiiiiii…………..POUM
A dintre:
Petards; Ara recordo!… Sacosta… Sant…
A fora:
Pffffffffffffffffiiiiiii………….. Pim.. Pam… Pum….
A dintre:
Comentaris
15 respostes a «Darrera Confusió.»
L’oloreta a polvora està bé (m’agrada molt per Patum tot i que aquest any no l’hagi pogut disfrutar), però el soroll jo també l’odio! I no m’agrada gens els nens que possen petards per tot arreu!!!! Estic amb tu!
Quin mal rotllo, Donot!!!!
que por, que claustrofòbia….ahhh!!!!!!
l’etiqueta amb el teu nom l’has fet amb photoshop o d’on l’has tret?
Un cop mes una cosa q no entenc, si es dolent i perillos xq ho venen? com el tebac, etc…
A mi em fan me spor els petards q els porros ves x on.
petitacriatura , Sembla que ets la primera que li ha pillat el sentit al post.
A vegades se m’atura el cap… i tinc una sensació molt semblada a aquesta; tot i que em pot passar a qualsevol carrer del món i en qualsevol circumstància.
La foto és un punt, oi? La va fer una princesa una mica macabre…. ;)
I si; odio profundament als nens i als seus petards pel carrer!!!
Uix…. hem escrit a l’hora.
La foto és real, Salva.
Denke… jejejeje…. et fan més por els petard que els porros? jajajajaja…. i a qui, no?
ací una valenciana que odia els petards i se solidaritza amb les víctimes! ;)
a mi sempre m’han fet una por terrible els petards… els correfocs i aquestes coses! i mira que al meu poble (tot i no ser valencià) hi ha tradició de petardos pim pam puuum!!! tot i que aquí a girona sembla que s’ho agafen amb més calma… de moment … clar…
joer fa mitja por la foto!!!!!!!! uuaaaaaaah xDD
mira surt a janis!! uooo, m’encanta.. :)
Fins ara havia tingut comentaris de canaris, de gats i de bèsties vàries; però encara mai d’una gosseta.
Janis, suposo que a tu et deuen molestar molts els petards a les orelles, no?
;)
A la janis, com al Sr. Gat, no li agraden els petardos!! XD
Donot, hauràs de tenir paciencia i taps a les orelles, quin remèi…
I a tots els altres, PRUDÈNCIA amb els petards! Cada any passen desgràcies! I és que això de juntar nens i pólvora… aix… u_u
doncs a mi m’encanta tirar petards. Només s’ha de ser una mica prudent.
M’ha fet molta més angúnia la foto que rebre als peus petards de gamberrets. De fet, fa més por no sentir-los mai.Aiss, per a alguns temes no sóc gaire valenta
la foto me la varen fer el dia que vaig anar a donar els òvuls. En lloc de ficar-me la pulsera que et donen, al braç; vaig començar a jugar a ficar-me-la al peu.
I realment va sortir divertida! :D
Segueixo odiant els petards, però, de debò. No heu notat que aquest any n’hi ha menys?