Tot té data de caducitat, absolutament tot té un principi i un final.
Tots ho sabem i de totes maneres ens sorprenem cada vegada que alguna cosa arriba a la seva data límit.
Tots ens imaginem que les coses estaran aquí per sempre i de cop quan s’acaben ens sorprenem i desitgem haver-ho aprofitat més, oi?
Per quin motiu ens costa tant gaudir de cada moment? Per quin motiu deixem les coses per demà?
Com és que no ens adonem de la importància de Viure cada moment?
M’agrada quan de cop, el meu cervell em comença a avisar que estic perdent el temps, i em poso les piles i començo a aprofitar cada segon del meu dia…
M’agrada viure el dia a dia al màxim. Des de la cosa més petita al sentiment més gran… Des de la cosa més raonada i lògica, a la bestiesa més inversemblant.
Demà, serà un altre dia. No m’importa massa. Avui és per mi, el més important. Avui he de viure!
Camino, veig, parlo, desitjo, arrisco, guanyo, perdo, ric, ploro… …. Em relaxo, em deixo portar per la meva intuïció, intento superar les pors, respiro i em sento viva!
I… torno amb aquest vídeo: Sé que l’he compartit al facebook, no se si alguna vegada també aquí, fa poc en duub me’l va posar en un comentari, i ahir (ara ja abans d’ahir, els dies passen volant!), me’l van enviar per mail, acompanyat d’un somriure i un Carpe Diem! :)
Mai n’hi ha prou d’aquest vídeo, mireu-lo, val la pena!
Parlant de deixar-se portar….. Com una noia de 17 anys pot fer aquestes fotografies? http://www.flickr.com/photos/annakwilliams/ Intuïció?