Cors saltimbanquis.

© 2012 shinyscale All Rights Reserved.

 

Hi ha moments en què reps una notícia, un mail, una trucada, una vibració o  alguna cosa similar, i el cor et comença a bategar a un ritme molt més fort de l’habitual.

Pel que sigui, no pots demostrar el que sents i et quedes quieta. Inmobil. Freda.

No reacciones. No saps reaccionar.

Voldries cridar i no pots.
Voldries saltar i no és el lloc adequat.
Voldries agafar la persona que tens al costat, abraçar-la, petonejar-la i explicar-li com et sents, però et falta el valor.

 

És a les hores quan el teu cor, sense cap mena de mirament, comença a bategar fort, més fort, i encara més fort.
Comença a saltar.
Sobresurt del teu pit i el batecs es poden escoltar des de 800 km a la rodona, algun dels batecs, fins i tot, són fàcilment distingibles des de la frontera dels 1000 km…

La camisa es comença a descordar de tenir el cor bategant tant fort.
La pell va agafant color vermell.
La veu es va tornant feble i finalment et quedes callada, completament en silenci, escoltant només el batec del teu cor… i mirant els seu moviment frenètic.

 

En aquest moment, pots reaccionar de dues maneres. Explicant al món perquè salta el teu cor… O fent veure que no salta i que tot està al seu lloc.

Fer aquesta tria sempre m’ha resultat el pitjor. No sempre és fàcil fer la tria adequada. Les pors i inseguretats juguen aquí un paper important.

 

Per sort, els cors saltimbanquis són difícils d’amagar… i la persona que està al teu costat, a vegades, se n’adonarà.

A vegades els cors salten, criden i parlen…

A vegades són escoltats…

A vegades ningú se n’adona…

 

Però tu saps quan el teu cor salta… està a les teves mans intentar ajudar-lo a saltar més amunt. O tranquil·litzar-lo.

 

Picture:  © 2012 shinyscale All Rights Reserved.   Més fotos de salts.