Falten pocs dies, perquè els canals de televisió i diaris comencin a parlar altre cop del Tsunami.
Diumenge, farà sis mesos daquell desastre i tots lhem oblidat sense cap mena de recança.
Qui sha preocupat per com estan les coses ara per allí?. Que deu haver passat amb aquella colla de nens espantats pel mar, orfes i sense casa?
He estat donant un cop dull a les planes web de les ONGs que van actuar sobre el terreny. Mentre alguna té molt viu el record del tsunami com UNICEF; altres, com MSF ja, gairebé ni en parlen (Lultima noticia és a ledició italiana i de labril). MÉDICOS DEL MUNDO i OXFAM, van parlant del que es va fent; i la CREU ROJA internacional té les xifres al dia fins el Maig.
Per què quan una catàstrofe d’aquesta índole i magnitud ens sacseja tan bestialment, nosaltres als dos dies, som capaços d’oblidar-la i pensar que ja és aigua passada?
Encara podem ajudar…
Comentaris
7 respostes a «Com Estan Les Coses 6 Mesos Després?»
Fa realment fàstic com la societat d’avui en dia és tan egoista, especialment l’occidental… I la capacitat d’oblidar de la gent va de la mà de la capacitat que tenen els mitjans de comunicació per fer-nos-ho oblidar (ja no interessa com a notícia… per tant segons ells ja no cal parlar-ne). No cal dir que estic molt descontenta amb la meva professió (si soc periodista! tot i q a un altre nivell), perquè són molt superficials i fan notícies a sac sense aprofundir i donant sovint informació erronia, poc contrastada… i en aquest cas nomès interessava quan hi havien els milers de morts… ara ja és aigua passada (malgrat la comparació amb l’aigua).
Ui, quina parrafada t’he posat al de matí… Bon dia!!
Ens tenen acostumats a aixo… tot es tapa amb una altra noticia.
Les vaques bojes amb el prestige, el prestige amb la guerra, etc…
Es una llastima xo solem saber el que diuen els telenoticies, i els telenoticies ens diuen nomes el q ven.
És difícil tenir accés a les noticies tal com son. Sempre hi ha manipulació per part dels medis.
A mi m’agradaria saber que està passant allà, ara, de debò!
Nosaltres, però, som tant hipòcrites com la resta de la gent. No ens preocupem per ajudar. Bé, alguns encara que sigui amb petites aportacions, si que ho fem. Però això és per netejar les nostres consciències. No ens enganyem.
Qui ha pensat en el tema, durant aquest últim mes?
Qui ha fet una donació pels damnificats?
Qui n’ha fet més duna?
Jo no, ho reconec.
Jo dono uns miserables euros al mes a intermon oxfam per a mantenir la meva consciència semi-neta…I a vegades faig de voluntària.
Però realment en tot això del Tsunami, sento que no he fet prou.
Donot, xo ser hipòcrita seria fer veure que ens importa o fer veure que ajudem…
Com vols fer prou? jo ajudo quan puc, i de manera directa. L´altra banda del mon em queda lluny, sempre penso aqui, tb hi han coses a fer.
Una cosa tan gran no veig gaires maneres d´ajudar, mes que a nivell de governs, xo ja saps com va aixo…
tot plegat és molt difícil. Si, ens mola el morbo. Iquan passa una nova cosa, ens oblidem de la resta.