Hi ha dies que quan et despertes al matí, voldries desaparèixer…
Ahir va ser un dia molt curiós. Quan he arribat aquesta matinada a casa tenia un gra a la punta de la llengua… i pena que no em va sortir ahir al vespre, així potser no hauria xerrat tant com ho he fet.
Tinc ressaca, mal de coll i voldria desaparèixer del món.
Tinc agulletes a les cames i un baixón moral considerable.
A més, he descobert que jo no sóc d'aquest Món. Només teniu que veure la foto que m'he fet a les 3 i pico de la matinada…
Ara voldria tornar a dormir-me i quan em desperti de nou, m'agradaria que tornés a ser divendres al vespre… :) Dissabte faria les coses millor; o no.
Comentaris
9 respostes a «No Sóc d’aquest Món.»
Anims Clareta!! Tots fem les coses perquè en realitat ens veiem obligades a fer-les. Així que no hi ha motiu per sentir-se així.
Igual és que el gra t’ha eixit precisament per tant de xarrar!
I sempre hi ha (i hi haurà) algun dia que tots voldríem que no haguera passat, així és que igual pertanyem tots als mateix món…encara que en siga un altre.
Ves per on ahir jo vaig tenir una agradable sorpresa… D’entre un munt de gent vaig veure una dona q per a mi era un misteri… ooooooh es ella??? Tants anys… jeje, com anava dient… d’entre un munt de gent vaig veure la balena, si si la Donot, o el q es el mateix la Clareta… q contenta vaig estar!
Encantada de reconeixet i coneixet…
Espero q quan et despertis els ànims t’hagin vingut a visitar…
Avui ja es un nou dia!
Cuida’t
Petonets
Ah! i m’encanten els peus!
És dur no ser d’aquest món… Sort que tot i tenir 4 dits a cada peu i de tenir-los d’aquest color curiós… hi ha tot un munt de gent que m’aprecia…
Gràcies.
Sonia, tinc una foto teva!! :)
Poder vaig parlar massa, però encara no ho vaig dir tot!!
;)
Però vas fer el que vas voler o no?? Recorda que aixo sempre és el més important!!
Vaig fer moltes coses que vaig voler… Però no totes tampoc… hehehe
Ha estat un cap de setmana molt emotiu, la veritat.
Molts retrobaments i moltes paraules dites d’aquelles que fa mesos que tens a la punta de la llengua intentant sortir.
També vaig conèixer molta gent nova, molt interessant i la Sonia em va reconèixer en mig de la gentada!!
Demà dilluns..
Ànims titi!
Segurament avui ja veus les coses molt diferent.
Trobo que de tant en tant, és bo tenir dies xungos. Ja sigui per culpa nostra o per culpa d’altres.
T’ajuda a apendre, i a gaudir del dia a dia.
Un petó!!
Molt millor… gràcies!
:)