A vegades sembla ben bé que la malastrugança se t’enganxi a la sola de les sabates i per més que les netegis, no te la pots treure de sobre.
Però només ho sembla….
Els pensaments negatius no són bons per res… Jo intento pensar positivament, però en dies com avui… es fa difícil, però no impossible.
El meu Mac s’ha mort. No ha pogut suportar que de bon matí li poses Samba per començar a treballar! L’he portat a urgències, però no han pogut fer res per reanimar-lo. Ara l’han posat a la llista d’espera per un trasplantament de cor… i amb una mica de sort, quan torni del coma en què està ara mateix, no tindrà amnèsia… si la té… me l’estimaré igualment, però hauré perdut un munt de coses importants!
Sort que dijous, abans de plegar, vaig fer una copia de seguretat de la carpeta de la feina al servidor de l’oficina, si no, podria ser molt pitjor. I sort que s’ha mort avui i no la setmana vinent… el dia 11 farà un any que el tinc!
Avui hi ha hagut moments d’aquells, que voldries estar a una platja solitària, veient sortir el sol, escoltant el so de les ones i el cant dels ocellets tot mirant com una barca creua l’horitzó.
Comentaris
7 respostes a «Crònica D’una Mort Sobtada.»
ànims bonica!
tornarà amb més força q mai i us mimareu moltíssim! ;)
duc uns dies semblants al teu.
tu ho has dit! positivitzar! és el secret.
un petó!!
hehehe…
Si que ens mimarem, si..
També se m’ha mort el firefox del pc. No sé pq ha deixat de funcionar… ara navego amb opera… que per cert… també em falla.
Doncs, dins del mal, encara has tingut sort, i per partida doble: tens còpia de seguretat i encara t’hi entra a la garantia :)
I ja veig jo que els mac també poden fallar com un trist pc… :P
Ho sent, però és que no he pogut aguantar-me, que els dels mac sempre ens hi feu sentir complex d’inferioritat…
Ai Clara, buf
Avui hi ha hagut moments d’aquells, que voldries estar a una platja solitària, veient sortir el sol, escoltant el so de les ones i el cant dels ocellets tot mirant com una barca creua l’horitzó.
Jo quines ganes de ser-hi…
Sobretot m’has recorda’t les fotos de l’escala i sant martí d’empuries, enguany no hi he anat per sant joan i amb els teus moments m’hi has fet viatjar! Gràcies!
Doncs si Èlsinor, encara he tingut sort.
I si, els macs poden fallar també, però un pc amb un bon sistema operatiu és gairebé el mateix que un mac… lo que és horrible no és la màquina, si no el sistema operatiu. Durant aquest any no m’he tingut de preocupar per res… i si et sents així davant del maqueros… (Jo encara no m’hi considero) tindràs que plantejar-te comprar-te’n un! Son molt xulos!!
Sonia. És la primera platja de Sant pere pescador, la nudista, el dia de sant Joan.
Si..ho sembla.. sembla que no et deixi estar i cada dia succeeix alguna cosa que et fa sentir-ho així, però un bon dia sense esperar-ho desapareix i sembla que el sol torni a aparèixer, si et serveix, n’hi ha més d’un q es sent així, m’agrada el teu bloc