A primera vista semblo una persona optimista per naturalesa. Sempre amb el meu somriure, sempre intentant animar a la gent al meu voltant. Visquen el moment com si no hi hagués un demà…
Però evidentment el que faig, com tothom, és intentar vèncer les pors adquirides durant la vida.
Diuen que quan naixem només tenim 2 pors: A caure i als sorolls.
Totes les demés que arrosseguem en la edat adulta son adquirides mitjançant la experiència.
Quan saps que algú que t’estimes està marxant del teu costat i fas veure com si no ho veiessis. Quan en el fons del teu cor, saps que aquest algú cada dia està més lluny i no hi pots fer res. Quan el veus fer-se petit i, tot i que el teu inconscient t’ho està dient, no vols afrontar la realitat…
No és més que por a la solitud. Pots superar-ho!
Posem-hi un somriure, agafem aire i seguim vencent les pors. Cada una que aniquilem, serem més purs, més essència… tal com vàrem arribar a aquest món.
Kuka, gràcies per aquests 16 anys, estaràs sempre EN mi.
Comentaris
6 respostes a «Vèncer les pors…»
Totes les pors son filles d’una única por: la mort
Totes les morts son filles d’una única mort : la nostre
La meva mort és la que menys por em fa! ;)
Veig que fa un temps que ha marxat…
Fan companyia i encara que hi siguin quan no hi són. Anyores o almenys jo, la presència , acariciar-la… escoltar el rrrrr…..
Gràcies per aquest espai…
Sips… es troba molt a faltar i encara ara se m’escapen les llàgrimes quan hi penso. I és que 16 anys, són molts anys. Hem passat tantes coses juntes! :)
Gràcies a tu, Sonia, per anar passant per aquí i donar ànims!
Espero que estigueu molt be!
Petons!
Quan vaig tornar per aquí, quan vaig deixar de veure’t al F. no vaig veure la balena i vaig pensar, és un altre etapa… i ara al veure la teva resposta somric i penso: queda una petita baleneta… ;-)
Han passat força coses des de la darrera vegada que vam xerrar…
Jo també espero que poc a poc el teu dol es vagi fent menys dur…
… fa 8 mesos que va morir la meva mare i …
Petons per tu també!
Cuida’t Cuideu-vos
Si, vaig tancar el facebook. Em vaig cansar de perdre el temps mirant la vida dels demés… ;) I vaig decidir reactivar el bloc, que el controlo totalment i tot el que escric ho tinc al meu servidor i no a cal facebook… :)
La Balena… Estem a la espera que en Salvador, no tingui tanta feina i me’n faci una de nova, però fa anys que espero! hehehehe…
Ànims i petons a tu també!