Marxo un bon grapat de dies a tancar-me en mi mateixa. A contemplar el meu cos i la meva ment com si contemplés un esser extern a mi. Com si veiés el meu interior en una pantalla de televisió.
10 dies meditant, sense parlar, sense Internet, sense mòbil, sense llibres ni res per escriure. 10 dies sense cap més distracció més que jo mateixa i la meva veu interior. Els meus somnis, els meus desitjos, les meves pors, els meus pensaments.
Hi ha qui pensa que sortiré il·luminada de la experiència, hi ha qui te por que no ho aguanti, i hi ha qui té por que no surti i em quedi a viure allà! ;)
Després de la tremenda experiència de l’any passat amb el curs de la 4d, no se si em puc il·luminar massa. Vaig connectar amb mi a nivell que no havia imaginat mai que pogués, i encara ara quan m’escolto, em faig por.
El que jo crec que pot passar durant aquests 10 dies, és que les meves capacitats per escolta-me es desenvolupin més i s’aguditzin, i això pot ser difícil de portar després. Ja ho és ara, a vegades.
Vaig a tancar-me dins meu, per veure més enllà dels meus nassos.
Vaig a tancar-me allà, per aclarir la meva ment, per endreçar pensaments, per posar ordre. Per mimar els meus pensaments, per estimar-me, per valorar-me, per confiar en mi, per aprendre a volar ben lluny sense por a caure.
Necessitava urgentment parar el món uns dies [i desconnectar-me de la xarxa] i decidir com continuar visquen.
Sóc conscient que no hi haurà miracles i que jo ja tinc les respostes a tot. Però potser, en 10 dies de Vipassana aconsegueixo, no respostes a preguntes velles, sinó noves preguntes per a continuar buscant…
Ens veiem aviat.