Els perills dels jocs sexuals

[google-translator]

Si ets menor d’edat et recomano que no segueixis llegint aquests post. Igualment si ets una persona sensible. Aquesta història pot ferir la teva sensibilitat. Clica aquí i sortiràs.

La seva, no era una historia normal.
Va ser, des de la primera mirada i la primera paraula, un volcà de sensacions.
Van parlar 2 dies seguits, en actes socials, com a molt 10 minuts. Després, per qüestions de feina es varen anar enviant mails, i en aquests mails, el desig es va començar a notar.
A la setmana de veure’s per primera vegada, varen anar a fer una birra plegats. Tot correcte, però el desig es va fer més fort i clar.
Una setmana més tard es van tornar a trobar, decidits a que no seria tant sols una birra i cap a casa, decidits a gaudir del que els hi portés aquella tarda.

Des del primer moment van gaudir molt de sexe plegats.

El sexe oral, va estar present des del primer dia. Tots dos tenien ganes de gaudir l’un del cos de l’altre i en les seves relacions sexuals va ser, sempre, un dels punts forts… si es que se’n podria trobar un, tots eren certament forts, variats, i intensos.

Les seves llengües s’introduïen àgils per cada plec de pell, per cada racó, per cada escletxa, per cada orifici del cos de l’altre.
Les seves llengües ben humides, llepaven amb ànsia cara, boca, vulva, penis, anus, dits, cabells i tot el que se’ls hi possés a davant.
Les seves boques, mossegaven, empassaven, xuclaven i es menjaven tot el que tinguessin a l’abast.

Varen anar descobrint poc a poc, coses noves a xuclar. Coses noves que llepar. Coses noves a mossegar.
Varen anar gaudint poc a poc de totes les novetats. Sense fer-se masses preguntes, tant sols deixant-se anar. Els hi agradava trencar tots els límits i deixar-se portar.
Gaudien trencant totes les regles i descobrint noves possibilitats.

El dia que els varen trobar allà, segurament portaven una setmana tancats.
Els seus cosos estàvem en un estat lamentable i com a mínim, segons el metge forense, duien 6 dies morts. Ningú els havia trobat a faltar.

Durant un nombre indeterminat de dies, es varen dedicar a trencar definitivament els límits.
Durant un nombre indeterminat de dies es varen dedicar a mossegar-se, i menjar-se, en el sentit més estricte de la paraula.
Pur canibalisme sexual.

Segons els forenses encarregats del cas, al primer cop d’ull, tot semblava aquesta era la causa de la mort:
Van morir dessagnats, i no descartava possibles infeccions, per les mossegades produïdes durant els seus jocs sexuals. Els estomacs apareixien plens. Van morir, menjant-se fins el darrer moment.

La imatge és de Antoine d’Agata. El copyright també és seu. Per a veure-la sencera clica a sobre d’ella.
Más información sobre Antoine d’Agata:

http://www.magnumphotos.com/Archive/C.aspx?VP=XSpecific_MAG.PhotographerDetail_VPage&pid=2K7O3R14QKXR&nm=Antoine%20D%27Agata

http://reportajegrafico.wordpress.com/8-video-galeria/83-antoine-dagata/

http://www.nikonistas.com/digital/notices/entrevista_a_antoine_d_agata_2352.php

Gràcies a Jesus G. Pastor per a fer-me descobrir aquest interessant fotògraf, que tanta inspiració dóna amb les seves fotografies per aquest tipus de post. ;)