Tenint en compte tot el que estic sentint aquest estiu… Crec que puc dir que per moments se mescapa lalegria de les mans.
Em sento petita, petita… Com si no importés per a res.
Aquest estiu, mhan caigut al terra les poques coses que em mantenien amb el cap alt i em dóna la impressió de que mestic tornant imperceptible, diàfana, transparent, invisible, inapreciable…
He trencat la meva relació amb la família, tema feina el porto fatal, amb lamor ni tant sols hi tinc contacte, les amistats no les estic cuidant gaire…
Sento que he fracassat de nou amb tot.
Tinc ganes de tancar-me dins el meu cau i no tornar a treure el cap, fins que arribin temps millors.
Com recupero les forces?
Comentaris
8 respostes a «Mestic Tornant Invisible :(»
Doncs mira, pensant en allò que li acabe de dir suara a un amic per telèfon: després de tot això, ja no pot haver-hi res de pitjor, així que, per força, ara les coses han de millorar més que siga un poquet…
No ho veig clar…
Sé que no et servirà de res que et digui que t’entenc, que jo porto gairebé dos mesos amb aquestes sensacions, que també voldria tancar-me i tornar a sortir quan tot estigués solucionant, etc. perquè ara per ara només et consolaria saber que el teu dia a dia torna a la normalitat.
Jo no sé com m’ensortiré de tot plegat… però si una cosa tinc clara és que “per molt que ens manquin les forces, per molt que pesi el demà, per molt que se’ns caiguin els somnis de les mans… sempre hi haurà un bon motiu” tal i com deien els Sopa de Cabra. Així que per molt que ara em costi lluitaré, perquè sé que algun dia tot aquesta lluita haurà valgut la pena.
Una abraçada!!!
No, no, tornar a sortí agafant forces dallà on puguis però si tamagues llavors mai sabràs quant serà un bon moment per tornar a sortir, com més abandonis les amistats més difícil es farà sortir. Intenta tenir un poc més de cura amb els que tenvolten, si veuen que poses de la teva part, entre tots fareu que els bons temps tornin més aviat.
Ànims!
No sabia que fossim en una competicio… Ho dic per aixo de fracassar.
Posa’t davant del mirall, nua, i fes una foto a la teva imatge… ets tu invertida, per tant no ets tu, o sigui que si no t’agrada el que veus tant li fot.
jo, quan em trobe així, tracte de pensar que no és la primera vegada, que ja he passat per això i que ho he superat. Al principi pot agobiar una mica per allò de “una altra vegada estem així?!” Però quan te n’adones que el procés de recuperació és cada vegada més ràpid anima una mica a tirar avant.
Tancar-te en el cau pot ser solució temporal per un mal dia però no per a la resta d’històries.
Tu tens reiki, fes-te’l a tu mateixa i si et fallen les forces demana ajuda que per això ho tenim.
ànims!
Compartint-ho amb els demés i esforçant-s’hi, no hi ha més. Jo de vegades em sento com tu també…
L (comentari 3) No estic tant optimista, jo.
Shia, Massa tard?
marc,no associo la paraula fracas amb cap competició:
[1864; de l’it. fracassare ‘destrossar, esmicolar’, der. de l’ant. cassare ‘trencar’, pres del fr. casser, íd., ll. quassare ‘fer trossos’; en cat. potser arribà a través del cast. fracasar, també italianisme]
v intr No tenir èxit, no reeixir en una empresa, etc.
Ara bé, la idea del mirall està bé; m’agrada…
Nimue, em sento com falta de fe.
Myrddin, Em sento molt cansada de sentir-me així!
Gràcies a totes i tots.