La vida passa massa ràpid… voldria que tot anés a un ritme més pausat. Despertar-me al matí i poder estar una bona estona fent el mandra al llit.
Tindre temps de sobra per treballar, passejar, menjar, fer esport, estudiar, llegir, estimar… fer-ho tot amb temps i calma, sense rellotge i sense preses.
No com aquest post que l’estic escrivint mentre em prenc el te, penso que no he preparat el dinar per a emportar-me a la oficina, que ja és tard per baixar caminant, que aquesta tarda tinc una reunió i no m’he mirat el tema i demà tinc la meva primera tutoria d’ètica i no he ni acabat de llegir la primera lliçó i en volia portar dues a punt!…
Com juga amb nosaltres el temps!