O de com un mail pot provocar una bomba de sensacions.
El detonant va ser el .g d’un mail, va continuar amb un Agafa aire, respira profundament…. fins el .G
… i Haurem de fer alguna cosa amb aquesta curiositat, no?…
Fem una bomba?
Va arribar un punt (en una setmana) on ja no hi havia res que pogués aturar-ho. En que les paraules duien totes una segona intenció. Estaven carregades d’un potent material fulminant, perillós i d’una força immesurable, d’un desig amagat (o no tant amagat), i on segurament, cap dels dos implicats, s’imaginava el potent explosiu que estaven fabricant.
Van quedar per a fer la barreja dels ingredients com si fos una cosa senzilla i normal que no els pogués afectar massa. En un lloc public i a la vista de la gent. Però la incomoditat es notava a cada paraula que es deien.
Hi havia ganes de barrejar els components acumulats durant la setmana i no sabien ben be com.
Una excusa perfecte els va portar a una cova a prop d’allà, on ja fora de la mirada de la gent i veient que la feina es podia complicar, un d’ells es va decidir a començar.
Tremolant es va llançar per tastar el sabor dels diferents elements aportats, per notar la seva escalfor , el seu tacte , la seva olor. Els ingredients eren suaus i amb passió… Bona matèria primera!
Atabalats i amb moltes ganes, van començar a preparar l’explosiu: primer van arrencar la roba que els cobria. Després van anar provant els diferents ingredients,ara cap aquí, ara cap allà, i tot i el desconeixement absolut del material , no es van estar de res. Van atrevir-se a posar tot el que havien estat preparant i finalment va sortir una bomba, d’una intensitat brutal.
Diuen que la curiositat mata el gat, però no el mata, no… l’adrenalina del perill li fa viure sensacions úniques i importants!
El perillós de l’adrenalina és que el cos s’hi vagi acostumant. Però pitjor és encara, que per por d’agafar l’habit de viure perillosament, te n’apartis i no gaudeixis del que està passant en aquell moment.
[Imatge trobada a google i que està penjada a algun lloc del web http://www.elciudadano.cl sota una llicencia Creative Commons ]