Asseguda al teu costat, em paro a contemplar la ciutat, tranquil·la a aquestes hores de la tarda. Mentrestant, tu et neteges i prepares per a sortir a passejar.
Volarem junts, menjarem els fruits de tots els arbres que trobem, ens traurem els paràsits i ens defensarem de les possibles agressions.
Contemplarem als humans des de la palmera més alta del parc i jugarem a endevinar que serà la següent cosa que faran.
Estarem junts, divertint-nos, fins que arribi la nit i no puguem volar més.
I serà en aquest moment, quan estarem més junts que mai.
Durant tota la nit.
Comentaris
8 respostes a «Durant Tota La Nit»
A vegades ens convedria ésser ocells, no per ajuntar-nos de vespre, sinó per a poder volar un poc
Tot depèn del que tinguis en aquest moment.
Jo, de volar sola, ja ho faig sovint…
La ni
La nit les parelles ajunta, els solitaris allunya
i cantarem tots plegats, cançons alegres per tal que aquests carallots d’humans no poguin dormir tota la nit :)
Sempre que he pensat amb els ocells he pensat amb el dibuix de la llibertat… no se perque…
Per aixo, el teu relat m’ha fet sentir quelcom especial..
Jo tambe vull volar aixi!!!
;)
Ha ha ha ha ha…Namaga…. Coi d’humans!
…De matinada, ens gronxarem a la branca d’algun arbre, fins que la somnolència pugui amb els nostres cossos i ens quedem suaument adormits…
Unmei, vola!
Ui si volar, buf… què dir de volar…, jo de tant en tant tb intento volar, però després penso que si cregués en Déu almenys el podria maleir per haber-me fet en gallina.
Ostres…. Gallina… i de plàstic, per més “recotxineo”.
M’alegro de tornar a saber de tu, senyor barrufet rondinaire gallina de plàstic!