Per molt que s’hi intenti i es tingui assimilat com el correcte i el que es vol fer; sempre hi ha una lluita constant per viure el ara i el aquí. Sobretot quan entra algun element a la teva vida que et fa somiar i esperar a demà.
El passat ja no existeix, en això cap problema.
El que ens manté vius i la realitat és sempre el ara, no hi ha res més enllà d’això, però…
Que passa si jo tinc ganes que arribi demà? Visc a un no-temps?