GAT ESCALDAT DE L’AIGUA FUIG.

Era així aquella dita?

Bé, no sé si era així, però a partir de ahir, la meva gata no crec que vulgui tornar a entrar mai més a la cambra de bany.

Ahir al migdia, vaig banyar al pobre animaló, perquè tenia una de nusos als pels impressionant, i amb el pel moll, quan la pentino, li arranco tot el pel mort que fa que se li creïn aquestes rastes tant empipadores.

Vaig acabar esgotada…física i mentalment i després a sobre vaig anar al centre a buscar un regal per ma mare.

Si durant dos dies faig coses com va ser el cas de dilluns i dimarts, el tercer dia acabo que no em puc moure.

He dormit 10 hores i segueixo esgotada.

Aquest matí he anat a la psicòloga i de compres i torno a estar més morta que viva….Necessito un massatge!!!

Estava massa ben acostumada, amb lo del curset, a rebre un massatge cada setmana i sembla realment que el cos me’l demani a crits.

Unes fotos de la pobra Kuka:

;)

 


Comentaris

5 respostes a «GAT ESCALDAT DE L’AIGUA FUIG.»

  1. Alaaaaaaa que bonicoooo :))) Jo tb en tinc ú! :) Com has fet lo de ficar les fotos als comentaris? Pots explicar-ho per favor????

    BON NADAL!

  2. jejeje foten una pinta tot molls…

  3. Pobra kuka! Als peluxos tampoc els agrada banyar-se, però no es queixen gens, només et fan mala cara… jeje.

  4. No voldria ser repelent, però la dita és: “Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou”, encara que a la gata li diria “Qui vol lluir ha de patir”.

  5. eis k io tink gosos k naden a laigua i n li tenen por!!!! ta wpixim i son d vritat n de peluxe ehh jaja enga bon nadal i fins una altra (keda mol enkara)xd