Sé que els posts amb lletres de cançons són difícils dentendre. Perquè per a ningú li diu el mateix una cançó.
En aquest cas és una cançó que sha escoltat per la radio; No sé ni el títol. Res comparable amb les cosetes que escolto normalment, però aquesta peça dAmaral és mereix un raconet al meu bloc.
Ara que gairebé ha passat un mes de la ultima decepció grossa que he tingut, us escric la lletra de la cançó que em va acompanyar aquells dies mentre estava acabant el pis de Ripoll i el món sem venia a sobre.
El món no mha caigut al cap.
El mes dagost ja gairebé a passat i jo estic amb moltes ganes de fer coses. També tinc molta por de no poder-les fer.
Tinc por darribar a Barcelona i tornar a tancar-me al meu cau; o de descobrir que la meva vida és tant buida que no ha servit de res tot el que he passat…
Terribles les pors!! !
Sort que només darribar fem la trobada!
Amaral….
Sólo queda una vela, encendida en medio de la tarta y se quiere consumir…
Ya se van los invitados, tu y yo, nos miramos, sin saber bien que decir…
Nada que descubra lo que siento, Que este día fué perfecto, Y parezco tant feliz…
Nada como que hace mucho tiempo, Que me cuesta sonreir…
Quiero vivir!
Quiero gritar!
Quiero sentir, el universo sobre mi!
Quiero correr en libertat!
Quiero encontar mi sitio!
Una broma del destino, una melodía acelerada, en una canción que nunca acaba…
Ya he tenido suficiente, Necesito alguién que comprenda, que estoy sóla en medio de un montón de gente!
¿Que puedo hacer….?
Quiero vivir!
Quiero gritar!
Quiero sentir, el universo sobre mi!
Quiero correr en libertat!
Quiero llorar de felicidad!
Quiero vivir!
Quiero sentir, el universo sobre mi!
Como un naufrágo en el mar, Quiero encontar mi sitio!
Sólo encontrar mi sitio….
Todos los juguetes rotos, todos los amantes locos, todos los zapatos de charol…
Todas las casitas de muñecas, donde celebraba fiestas, donde solo estaba yo…
Vuelve el espíritu olvidado… El verano del amor…
Quiero vivir!
Quiero gritar!
Quiero sentir, el universo sobre mi!
Quiero correr en libertat!
Quiero llorar de felicidad!
Quiero vivir!
Quiero sentir, el universo sobre mi!
Como un naufrágo en el mar, Quiero encontar mi sitio!
Sólo encontrar mi sitio….
Quiero vivir!
Quiero gritar!
Quiero sentir, el universo sobre mi!
Quiero correr en libertat!
Quiero llorar de felicidad!
Quiero vivir!
Quiero sentir, el universo sobre mi!
Como un naufrágo en el mar, Quiero encontar mi sitio!
Sólo queda una vela, encendida en medio de la tarta y se quiere consumir…
I ara, un somni exòtic… ;)
Comentaris
16 respostes a «Terribles, Les Pors!!! ;)»
tu i les cambreres…
Doncs se m’acudeixen moltes cançons per al que descrius. Deixa’m dedicar-te “Por respirar”, del mestre Manolo Garcia.
Rock’n’roll suicide del Deivid Bouie… quan diu allò de “you’re not aloun” i “give me yer hens” perquè tu ets “uonderful”… a mi m’arriba a l’ànima, llàstima que el final grinyola una mica :)
Doncs no li trobo el què a aquesta cambrera… Quines coses tens, donot! Jo estic desitjant que s’acabi ja aquest estiu i tornar a la meva vida normal.
tranquila, que per començar farem la trobad ai ja no estaràs tancadeta al teu pis :D
i després ja veurem
quantes cambreres queden “per tastar” a l’escala?
Algú portarà una corda a la trobada per lligar a la Donot?? ;)
Una altra per mi si us plau…
S’acaba l’estiuuuuuuuuuuuuuu! Bieeeeeeeeen!!!
(jo tenia ganes ja la veritat).
Ara, com ja és setembre, es poden començar moltes coses noves:
una nova vida
nova gent
cara nova (de felicitat s’entén)
Cames noves (en el meu cas, per caminar molt per les terres d’aquesta vida i de l’altra)
un somriure nou
i uns records nous del que vindrà i encara no ho sabem
Visca el setembre!!!!
Ànims Donot!!!
Siiiii, començar el setembre amb la trobada és genial! Ja veuràs com t’ompliràs d’energia i ja no podràs parar ni un moment a casa.
Amaral té unes quantes cançons molt xules, certament… PERÒ BOWIE ÉS DÉU!!!
Si… Visca el setembre!
Doncs sort que hi ha les lletres i no les músiques!
wep noieta!!! x si no ho saps encara, viure a barna fins al febrer… aixi que RES DE TANCARSE!
Uix…. quina por!!! ;)
On hi hagi un bon setembre que es morin tots els agosts!. Diem adéu a l’euforia insoportable de l’estiu, saludem l’airet fresquet de la tardor i els seus xàfecs asilvestrats!….és el que penso i desitjo :)
Normalment al setembre s’hi està millor i aquest any amb més motius. Que poc m’agrada treballar!!!! Em queden 5 dies…. ;)
pensava que estaves de vacances i te n’havies anat fora i vhja veig que això de les decepcions és una malaltia comuna. Com som de difícils i complicats o com arribem a veure només el que volem veure, no ho sé, però llegint el post m’ha vingut al cap una peli 8ara no recorde el nom) on en una escena un xic que estava enamorat es depedia dels seu amor i mentre el veia pensava que estav somreient-li i desitjant tornar a veure’l i immediatament l’escena es trasllada al que pensa l’altre i no té res a veure amb el qeu pensava el primer que estav pensant l’altre …uff ho he envolicat? no sé…m’ha vingut al cap això. La trobada del 4 , ja m’agradadria però estaré en plena boragine feinera :) Una abraçada
Un petó… I no treballis tant!!!