Tempesta Interior.
Aquesta nit he dormit a estones. El soroll dels trons i de la pluja manaven despertant.
Després dun llarg cap de setmana de platja i sol, avui si que ha plogut! Més ben dit… Avui si que plou!
Feia mesos que no queia tanta pluja i com sol passar, ha de caure precisament avui que tindré que estar mig dia al carrer.
Ara aniré fins loficina de latur i després em toca control a la Clínica.
Ha estat un cap de setmana molt curiós i mogut. Des de dissabte que vaig sopar amb unes quantes amigues al terrat de casa, per mirar el Barça, fins ara; no he estat gaires hores sola. Hem estat a Gavà, a Castelldefels, a Sitges, ahir a la Mar bella…
Ara com em sol passar, tinc ganes dacurrucar-me i oblidar-me del món per uns quants dies.
Si beus alcohol, tens ressaca.
Si prens drogues, tens baixons.
Com se li deu dir al que em passa a mi després destar amb gent? És com si fos una tempesta carregada de llamps i trons a punt de deixar-los anar al meu interior, i daquesta manera arrasar amb tot el que jo, o algú altre, hagi pogut plantar.
Ja aniré explicant a mesura que vagi digerint i ordenant les coses dins el meu caparró.