Senyals d’esperança.


Els dies van passant i els records se suposa que es difuminen i s’esvaeixen.

Tot i que la respiració, encara s’accelera en recordar segons què i que algun matí encara et cau alguna llagrimeta, el fet de recordar que res dura per sempre, t’ajuda i t’anima.

Tot te el seu moment, i tot te el seu temps. I el que ha de ser, serà.

Intentes pensar què normalment, quan menys t’ho esperes, te n’adones que ja has creuat el punt de no retorn, com deia en Kafka, i ja no pots, ni vols, tornar enrere.

El que fa uns dies et semblava la fi del món, ara ja no sembla tan greu… Tot i que encara ara, creus veure senyals d’esperança per tot arreu. T’ho mereixes.

Vola!

Viu!

Gaudeix!

No oblidis que el món s’acaba!

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c