SEGON INTENT.
Mhe despertat a les 7.30.
Abans que magafi el pànic a sortir el carrer, ara em dutxaré i marxaré a la fira per segon dia consecutiu.
Espero que avui si que pugui comprar-me el arbolito .
El que estava pensant és com dimonis el portaré a casa. Fa un metre dalt, i deu pesar lo seu.
Ja faré el ridícul per mitja ciutat…. Crec que memportaré el carro de la compra…
Això que miro el carrer i fa una mandra sortir… Però si no ho faig ara, sé que no ho faré.
El llit mestà cridant suplicant-me una estona més…. Aix…… Ja no sé que fer.
Crec que mho pensaré estirada….Això és una Victoria de la mandra?… O senzillament és el que el cos em demana?
Bé, crec que torno al llit una estona…
Aquesta foto em fa molt riure….
;)