RESPONSABILITATS ENVERS VOSALTRES.
Avui fa un dia daquells especialment idoni, per a reflexionar.
Fora al carrer, fa vent, plou a estones i la temperatura no és massa agradable.
Tenia un munt de coses a fer, avui. Coses que poden afectar el meu futur duna manera directa i seriosa, i encara no he fet res.
Mhe passat tot el matí fent canvis a una plantilla que no és la meva; per curiositat; per saber quines destrosses hi podia fer. No cal afegir que les destrosses poden ser considerables, sense arribar a entendre el motiu.
Al migdia, mhe menjat una crema daquestes que ja venen preparades, he vist les noticies des del llit i ara acabo de sortir de la banyera, on he gaudit una estona de sentir-me com un peix!
Fa dies, vaig escriure sobre la pressió que significava per a mi, el fet de què tanta gent coneguda em llegís. Per la manera que podia afectar els meus estats anímics a la gent que em té apressi.(Dubtes Existdipals.)
Avui, però, amb un xic dajuda externa, mhe adonat que a la gent que no em coneix, també pot afectar el que jo escrigui. Mhe adonat que la meva ironia, sentit de l’humor o el que sigui, pot ferir a qui no ho acaba dentendre com jo.
El problema deu ser que jo no sóc escriptora. No mexplico prou bé. Jo no sóc res. Ni tant sols sé escriure sense ompli el text de barbarismes i faltes dortografia.
Però estic escrivint, i gairebé ho faig a diari.
Em llegeix una quantitat considerable de gent i ara men adono que potser si que ho tindria que tenir en compte.
No sé fins a quin punt les meves reflexions sobre el tema són correctes o no.
Més que reflexions són divagacions… . Però bé… Observaré com bufa el vent per la finestra i seguiré pensant….