Lolor de la pinassa rescalfada pel sol mevocava moments dinfantesa, on la ingenuïtat i la puresa encara omplien el meu cos.
Moments plens desperances, duna vida incipient, de la primavera dun ser.
Instants de desconeixença, de inseguretat, de por al futur i al present.
Somnis de Jocs i rialles.
Somnis de coses perfectes, damor i amistat.
Comentaris
8 respostes a «Records Duns Moments Destiu.»
Que tiempos aquellos!!!
;)
coses perfectes…
algun cop he sentit q fer-se gran es perdre la capacitat d’impressionar-se per les coses, i cada cop hi estic mes d’acord
Wawwww
Quins records, entre Sant Martí i l’Hostal Empúries…
Quantes pasejades…
Ara seran sense el pare…
Cada sant joan…
Aquest paisatge…
Ja falta menys per aquest primer any…
Sense el pare…
Q preciós, m sembla olorar la mar…
Tenir s’arena entre es meus peus…
Gràcies!
Cuida’t/Cuideu-vos els-les q passeu per aquí
Sembla que realment t’ha anat bé aquest pont i que has tingut temps de fer-hi una introspecció que pareix més positiva que no pas negativa; a veure si ara triguen més a descarregar-se’t les piles… :)
Crec que no és impossible que quan creixem encara ens impressionem amb les coses, és complicat això segur, però no impossible.
Denke i Ignasi, crec que els dos teniu raó. Ens costa més, però ens seguim impressionant i seguim somiant.
Que seria de nosaltres si no fos així?
Eli, diuen que tot torna…
Sonia, ets coneixes bé la zona, eh? Aquest Sant Joan, serà un bon moment per recordar i fer-lo reviure una mica, no? Ànims!
Èlsinor, espero que sigui així. ;)
Aquest trosset siiiiiiiiiii
T’ho diré a la tornada, cada u de la familia fa front emocionalment com pot …
Hom pensa q seria bonic però …
T’ho explicaré a la tornada…
Avui ho deia q crec q m’està començant a sortir ara… Quasi mig any més tard…
Va marxar el 31 de desembre…
Serà emocionant segur q si…
Un paraís…
Algún dels seus poemes hi surten aquestes terres q tant teves son…
Enveja q et tinc! Sana eh?
Gràcies pels ànims!
Cuida’t
Un lloc de llocs… L’ESCALA
Ohhhhh!!!! L’Escala, el Port d’en Perris, Montgó, Sant Martí d’Empúries, etc.
Fa 35 anys que em considero un escalenc d’adopció.
Ès com una injecció revitalitzadora pujar a dalt de tot del Montgó un dia de tramontana forta. Carregues piles per un munt de temps.
Passejar sota els petits tamarius del passeig… un cafetó al Café del Mar.
Estem enamorats del mateix lloc.
Una salutació molt cordial.
Jaume