POST DUR I ESPÈS,…. . SOBRE L’AMISTAT……………..

Ja en el meu antic blog vaig dedicar-li algun posts a aquest tema, a qui li interessi pot mirar per exemple el final “d’aquest”  post .

 No recordo en quin post era que  parlàvem, (recordes Nacho?) que a mi em feia por quedar amb algú que conegués de internet per que el que no volia era que es pensessin que buscava rotllo.

Al igual que“ el amor en tiempos del Colera” a aquest post se’l podria titular “l’amistat en temps de l’ansietat”

Estic molt enfadada, realment molt. I molt desil·lusionada..

Ja sé que es difícil tractar amb mi, amb els alt i baixos que tinc, però la gent que em coneix i que m’estima, m’entén, encara que no m’aguanti. Em respecta i moltes vegades em mima per aquest fet.

He quedat amb el Nacho i em anat a fer una birra, cap problema, he quedat amb la gemma i altres persones i cap problema.

Però Hi ha gent que confon la amistat i el amor.

A tots ens agrada sentir-nos  “estimats i importants”,   encara que només sigui per una estona, però això no vol dir que estem pensant que la persona que tenim davant serà la parella de la nostra vida.

Jo he buscat amistat per sobre de tot, i el que més he trobat ha estat por de que volgués quelcom més.

Amb un amic, que fa poc que xerràvem, que jo no buscava un rotllo de una nit? No el busco.A partir d’ara  busco uns quants rotllos diferents , amb els que passar una bona estona de tant en tant, que em mimin i em cuidin…i que per un dia de tant en tant es deixin cuidar i mimar. “amigos con derecho a roce” que per mi no es el mateix que sexe “puro i duro”

La gent està cagada de por (jo inclosa) del que representa tenir una relació.

Tinc molt bons companys per aquí els blogs que m’omplen d’alegria amb els seus comentaris i els seus post, als que un dia animo jo, l’altre són ells els que m’animen.

No vull conèixer ningú més.Vull que seguiu sent els meus amics. El que necessito per sobre de tot es l’amistat.

No vull tornar a perdre un amic per quelcom tan estúpid com un sopar. Això fa que la meva autoestima encara em baixi més.

Us estimo molt, no estic disposada a perdre aquestes amistats

Ja he deixat anar la parrafada del segle, ara me’n vaig a casa ma mare, a l’escala, a torrar-me sota el sol de la nudista.

Suposo que no m’he sabut explicar, però bé, Que hi farem?

Espero les vostres reflexions sobre el tema, si
es que algú l’ha entès.

Ptonets ….

.

.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c