PARANOIA PER NO PODER DORMIR. (TRISTOR)

El monstre de l’insomni ha tornat.

M’agradaria ser forta i contra tot poder lluitar.

Voldria no tornar a sentir tristor mai més; que dels ulls no em saltessin les llàgrimes i que no em tornessin a passar pel cap pensaments obscurs.

Voldria sentir-me estimada, tenir algú a qui abraçar i amb qui compartir.

En això pensava ahir a la nit quan tornava cap a casa, pensava sobre l’amor i el respecte. He après a viure sense lo primer, però sense lo segon, mai ho toleraré.

Deixeu-me en pau, monstres de la terra i de més allà. Sóc feble, ho reconec. Però jo no intento aconseguir grans fites, només intento poder viure en pau.

Imagineu que no existeixo. No sóc res a lo que tingueu que témer. Jo només vull fer la meva, tenir els meus amics i viure feliç.

He fet mal en aquesta vida; si, però sempre sense voler.

He patit? Com tots. Ni més ni menys.

Deixeu-me dormir en pau, no torneu a visitar-me d’amagades. No em desperteu amb les vostres brutes maneres i deixeu de parlar de mi.

Jo només vull ser feliç.

I ho aconseguiré.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c