Dissabte, mentre tornava caminant cap a Poble Sec des de Poble Nou, vaig passar per davant una pastisseria que va fer que em quedés bocabadada mirant laparador, com si fos una nena petita.
La boca sem feia aigua al contemplar aquestes petites rèpliques de parts de la ciutat.
Per un moment, vaig oblidar la meva indignació i em vaig sentir orgullosa de viure en un lloc tant dolç.
Una ciutat de xocolata.
Comentaris
4 respostes a «La Barcelona Més Dolça.»
Es de chocolate? Que bueno!!!
Si… Yo me imaginaba comiéndome los edificios allí mismo!
Uhmmmm
mmmmmmmmmmm, a aquesta hora… encara més…
Jo ja no per l’hora, però si per la depre…. Acabaria ara mateix amb aquesta mona!