Fa un any vaig començar un camí que crec que fins ara no he donat per acabat. Tot just ara tinc la sensació de que per fi he arribat al final.
Fa un any vaig començar un camí que crec que fins ara no he donat per acabat. Tot just ara tinc la sensació de que per fi he arribat al final.
Fa 12 dies que he tornat de fer "el camino" i de debò que necessito unes vacances...
Dels 12 dies: 4 he treballat, 6 els he passat entre el Josep Trueta i Banyoles i un a Campdevànol. Avui torno a treballar...
Tinc la sensació que em falta temps per mi. Temps per sortir, temps per relacionar-me amb gent, temps per tornar a viatjar... he he he ;) .
Si voleu, podeu veure en directe, des d'una web cam, el que és un peregrino! De les 7 del matí a les 7 del vespre, podeu espiar que fan:
A les bodegues Irache, tenen una font d'on pots beure vi. Et demanen que no omplis cap ampolla, que beguis i prou. Però molta gent s'omple alguna ampolleta o cantimplora.
És curiós que en trenta i pico de dies que vaig estar fora, tot i que portava dos nassos de pallasso a sobre, vaig fotografiar molt poca gent amb ell posat.... Sense nas, encara en vaig fotografiar menys...

Em sap greu, perquè realment hi ha força gent que m'agradaria tenir aquí retratada i ves a saber quan tornaré a tenir la oportunitat de fer aquestes fotos. O si la tindré mai....
Crec que durant el camí, el dolor que vaig sentir va ser massa intens com per recordar que portava una poció màgica contra el mal humor.
La pròxima vegada que viatgi, no en portaré dos... en portaré dues dotzenes!! ;)