Missatge Rebut

És curiós que en trenta i pico de dies que vaig estar fora, tot i que portava dos nassos de pallasso a sobre, vaig fotografiar molt poca gent amb ell posat....  Sense nas, encara en vaig fotografiar menys...

Em sap greu, perquè realment hi ha força gent que m'agradaria tenir aquí retratada i ves a saber quan tornaré a tenir la oportunitat de fer aquestes fotos. O si la tindré mai....

Crec que durant el camí, el dolor que vaig sentir va ser massa intens com per recordar que portava una poció màgica contra el mal humor.

La pròxima vegada que viatgi, no en portaré dos... en portaré dues dotzenes!!  ;) 

 

 

Després de tanta aventura i desventura, la realitat fa esforços per endinsar-se en la meva vida. Però li està costant aconseguir-ho:

Masses coses bones i masses coses dolentes han passat en aquest interval de temps. Res podrà ser mai més com era abans.

Hi ha coses solucionables, n'hi ha que no les podré canviar mai. 

Constantment deixem passar moments i situacions de llarg, sense adonar-nos que potser mai més tornaran.

 (Segueix)

 

 

Tot conte de fades té un final...
Però el final d'un conte, sol ser el principi d'un altre, Així que començo a viure'l.
El meu camí no n'ha fet més que començar.

 

 

 

 

---

Todo cuento de hadas tiene un final...
Pero el final de un cuento, suele ser el principio de otro, Así que voy a empezar a vivirlo.
Mi camino no ha hecho más que empezar.

---

Tout conte de fées a une fin...
Mais d'habitude la fin d'un conte, est le début d'un autre, De sorte que je vais commencer à le vivre.
Mon chemin n'en a pas fait plus à commencer. 

---

Every story of fairies has an end...
But the end of a story, is usually the beginning of another, So I am going to start to live it.
My way has not made more to start.

---

Jedes Feenmärchen hat ein Ende...
Aber das Ende eines Märchens pflegt der Anfang von einem anderen, Also werde ich anfangen, ihn zu erleben, zu sein.
Mein Weg hat nicht mehr, der anzufangen war, gemacht.

 

El cansament i la soledat, m'estan fent pensar molt, aquests darrers dies.

El camí, com la vida mateixa, te'n dona una de freda i dues de calentes.

Estic a la província de Palència, avui he sortit de Villalcázar de Sirga i ara estic a terradillos de los Templarios. Demà arribaré al Burgo Ranero i demà passat a Leon.

Amb ampolles als peus, caminant amb sandàlies i mitjons, però imparable...

Un somriure i un petó!

Ja Sóc tota una "Peregrina" .Tinc els peus fatal. Mals varis per tot el cos... i m'oblido del món exterior...

Aquí estic jo, Jo, jo i un munt de peregrinos més!  :)

A Logroño intentaré fer un post més complertet, però avui no dóna el temps per més!

La foto l'ha penjada L'Ignasi al meu flickr des de Finlàndia!!  Gràcies guapo!!

Ptons!!