ÉS PERFECTE.
Tanca els ulls i imagina que flotes sobre un suau núvol de cotó.
No estàs sola; al teu costat hi tens la teva persona amiga i confident. Quan no hi és, lesperes pacientment encara que turgeixi un xic de sexe o damistat, unes carícies o unes paraules amables.
Amb aquest ésser pots mostrar-te com ets, no tamagues de res. A vegades sho agafa bé i altres no tant, com qualsevol humà.
Pensa en tu a estones, però per sobre de tot pensa en el seus problemes, com ha de ser!
Quan està trist o deprimit no busca la teva ajuda, es tanca dins seu… Si senyor. … Com sha de fer! Si tu el necessites a ell, primer ha d’acabar el que està fent.
Té el cos suau i musculat i les seves ales son perfumades amb essència de vida.
És perfecte…. O gairebé.
Si no fos un àngel, segurament seria un bon humà.
Perquè som així didiotes, mentiders, orgullosos i egocèntrics? Si al final tots acabem morts….
No seria més fàcil gaudir del temps que tenim enlloc de malgastar-lo planyent-nos de nosaltres mateixos? La resposta és senzilla, però difícil de seguir.