El Món Laboral Ha Canviat.
Buscar feina és molt més dur del que jo em podia imaginar.
A part denviar un munt de currículums, el més important és anar a les entrevistes. Això és una feina dura i pesada que has de fer obligatòriament.
El món laboral ha canviat.
El màrqueting ho envaeix tot.
La televisió ha influït tant les nostres vides que quan estàs a les entrevistes, al menys jo, no et pots treure de sobre la incòmode sensació, de què estàs en un Reality Show com Gran hermano o, poca broma, a una obra de teatre com El mètode Grönholm.
Aquesta setmana he anat a sis entrevistes.
Les primeres varen estar més o menys normal, preguntes tipus: Que és per tu això, que en penses dallò…. tot correcte.
Ahir, però, vaig anar a dues que no vaig trobar tant normals.
– La primera entrevista: 10:40 del matí. Una empresa de màrqueting. Arribo al lloc, una secretaria, tres noies i un noi esperant… . Els van fent passar un a un, menys de tres minuts; surten i marxen.
Em criden a mi, em deixen anar una parrafada venent-me lempresa… No em diu ni de què és la feina realment, mexplica que seran tres passos per entrar a lempresa i que truqui a les 15.30 que em diran si he passat la primera fase i em citaran per la segona.
Amablement em convida a sortir i fa entrar al següent.
– La segona entrevista: 13..00 hores; un edifici oficial; DNI per poder entrar, em dirigeixo a laula on es fa l’entrevista GRUPAL.
Explicació de què va lempresa, dels diferents llocs a cobrir, de sous i modalitats de contractes. Fins aquí, correcte i normal.
Primer punt raro: Ens fan explicar un a un, en veu alta la nostra trajectòria professional i personal, es ha dir, explicar a tot de gent que no coneixes, els teus estudis, anades i tornades de la vida, inquietuds i desitjos… Això ja ho vaig trobar una mica fort. I no vaig poder evitar de pensar en lobra teatral que per cert, no he vist:
Segon punt. Respondre unes preguntes a un paper i acte seguit arribar a un acord amb tots els demés de quina és la millor resposta. Totes de caire moral o dopinió personal.
Som un grup molt manejable, arribem ràpidament a un acord a totes les respostes.
Ens diuen que ens trucaran com a molt tard dilluns al matí i apa, cap a casa.
Arribo a casa a les 15 20. Truco a la primera empresa i la noia em diu:
– Enhorabona Clara, has estat seleccionada Clara, demà al matí pots venir a passar el dia amb nosaltres Clara. Així veuràs la dinàmica de lempresa, Clara. Et quedaràs a dinar i tot, eh Clara?
I jo … flipant i pensant que ara si que estava a gran hermano, només vaig poder dir: – Però, fins a quin hora? i ella – Tu vine a les 9, Clara, fins a les sis, eh, Clara? I jo – … ah, dacord.
Ho vaig estar parlant amb la meva companya de pis, i vaig decidir que no perdia res provant a veure de què anava tot això i avui hi he anat.
Us heu trobat mai en alguna cosa semblant?
Us imagineu que he estat fent tot el dia?