El Món Laboral Ha Canviat.

Buscar feina és molt més dur del que jo em podia imaginar.

A part d’enviar un munt de currículums, el més important és anar a les entrevistes. Això és una feina dura i pesada que has de fer obligatòriament.

El món laboral ha canviat.
El màrqueting ho envaeix tot.

La televisió ha influït tant les nostres vides que quan estàs a les entrevistes, al menys jo, no et pots treure de sobre la incòmode sensació, de què estàs en un Reality Show com Gran hermano o, poca broma, a una obra de teatre com El mètode Grönholm.

Aquesta setmana he anat a sis entrevistes.
Les primeres varen estar més o menys normal, preguntes tipus: Que és per tu això, que en penses d’allò…. tot correcte.
Ahir, però, vaig anar a dues que no vaig trobar tant normals.

– La primera entrevista: 10:40 del matí. Una empresa de màrqueting. Arribo al lloc, una secretaria, tres noies i un noi esperant… . Els van fent passar un a un, menys de tres minuts; surten i marxen.
Em criden a mi, em deixen anar una “parrafada” venent-me l’empresa… No em diu ni de què és la feina realment, m’explica que seran tres passos per entrar a l’empresa i que truqui a les 15.30 que em diran si he passat la primera fase i em citaran per la segona.
Amablement em convida a sortir i fa entrar al següent.

– La segona entrevista: 13..00 hores; un edifici oficial; DNI per poder entrar, em dirigeixo a l’aula on es fa l’entrevista GRUPAL.
Explicació de què va l’empresa, dels diferents llocs a cobrir, de sous i modalitats de contractes. Fins aquí, correcte i normal.
Primer punt “raro”: Ens fan explicar un a un, en veu alta la nostra trajectòria professional i personal, es ha dir, explicar a tot de gent que no coneixes, els teus estudis, anades i tornades de la vida, inquietuds i desitjos… Això ja ho vaig trobar una mica fort. I no vaig poder evitar de pensar en l’obra teatral que per cert, no he vist:
Segon punt. Respondre unes preguntes a un paper i acte seguit arribar a un acord amb tots els demés de quina és la millor resposta. Totes de caire moral o d’opinió personal.
Som un grup molt manejable, arribem ràpidament a un acord a totes les respostes.
Ens diuen que ens trucaran com a molt tard dilluns al matí i apa, cap a casa.

Arribo a casa a les 15 20. Truco a la primera empresa i la noia em diu:
– Enhorabona Clara, has estat seleccionada Clara, demà al matí pots venir a passar el dia amb nosaltres Clara. Així veuràs la dinàmica de l’empresa, Clara. Et quedaràs a dinar i tot, eh Clara?
I jo … flipant i pensant que ara si que estava a gran hermano, només vaig poder dir: – Però, fins a quin hora? – i ella – Tu vine a les 9, Clara, fins a les sis, eh, Clara? I jo – … ah, d’acord.

Ho vaig estar parlant amb la meva companya de pis, i vaig decidir que no perdia res provant a veure de què anava tot això i avui hi he anat.

Us heu trobat mai en alguna cosa semblant?
Us imagineu que he estat fent tot el dia?

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c