DIA D’ABRAÇADES.

Ha arribat el dia.

Avui torna la Claudia, de fet a hores d’ara ja deu ser a Madrid.

Fa 10 mesos que va marxar i l’he trobada molt a faltar. Ara, la tornaré a tenir a 100 metres de casa. Quan surti a fer un passeig l’aniré a buscar i ella farà el mateix. Fer-me sortir.

Estic molt contenta, tinc ganes que m’expliqui com han anat les coses per allà i d’explicar-li tot el que m’ha passat per aquí.

Ha aconseguit els papers per a treballar aquí, però ara ha d’aconseguir trobar una feina ràpid, sinó els perd.

Jo, ara més que mai m’he de ficar les piles i forçar-me a fer coses, he d’intentar seguir una rutina, sortir i fer quelcom pràctic, no em puc adormir.

Ara tot i tenir dos anys per davant, m’ha de sortir la supervivent que porto a dins i he de començar realment a construir-me  una vida real. He de baixar dels núvols i trepitjar terra ferma.

De ganes ja en tinc, el que passa és que no acabo de tenir les forces per fer-ho….

Ara em dutxo, vaig al curs de massatge, més que res per que em donin uns olis essencials que vaig encarregar i cap al aeroport a esperar-la.

Avui serà un dia d’abraçades.

De fet, cada dia podria ser un dia d’abraçades…seria genial; No?

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c