Deixar-lo anar…

Fa dies que em demana ajuda, però no hi puc fer gaire res…
Em busca i vol estar a sobre meu tota la estona. Reclama la meva atenció de totes les maneres possibles. No totes agradables ni bones…

Em sento força malament de no poder-hi fer res.

Amb la kuka, tot i que ho veia venir, el dia “D” tot va ser molt ràpid, ella va ser molt forta i el moment, fulminant.
Amb en Fera, tot ha estat venint més lent… però no sé si ho podrem allargar gaire.

Des que vaig tornar d’alemanya he passat moltes coses. He viscut a molts llocs, molta gent ha passat per ma vida… però en aquests anys (16) una cosa no havia canviat en el meu entorn.
Sempre, en tornar a casa, (és igual a quina ciutat visqués o el meu estat anímic, o amb qui hagi compartit la vida) en tornar a casa, sempre em trobava aquests petits animalons esperant-me.

En Fera està molt malalt… El meu gat, (el gat de les 4 G (com a mínim!) : Gris, Guapo, Gordo i Gran – “Historia de una gaviota y del gato que le enseño a volar”) ha anat perdent pes, massa muscular i força… i jo m’he de preparar per a deixar-lo anar.

I ningú m’esperarà en tornar a casa.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c