CONVERSA TELEFÒNICA.
– Hola, que tal? Esteu bé?
– …………………………………………………………..
– Que si..
– …………………………………………………………..
– Ara començo a sentir-me de nou jo.
– ……..
– Estic bé, gràcies.
– …….
– No. Això no implica que estigui curada, no ho estic.
– …….
– Doncs ho sé, per que encara em fa pànic sortir de casa molts dies.
– …….
– Si, ja sé que surto més, però ho faig per obligació.
– ……
– Sóc jo la que mobligo a fer-ho.
– ……
– És diferent obligar-me a sortir que sortir per que en tinc ganes…No?
– …..
– si, ja ho intento. Creus que si no ho intentés mobligaria a fer coses?
– …..
– No. No és suficient. Dilluns i dimarts em tanco a casa. Dimecres i dijous mobligo a anar als tallers i encara no hi vaig a tots i el cap de setmana em torno a tancar.
– ……
– Si, ja ho sé que et vaig dir que ara sortia més i que tenia més amics, però això no vol dir que estigui sempre amb ells…
– ………
– Senzillament, a vegades no tinc ganes de fer res, A tu no et passa? Doncs millor per tu.
– ….
– Escolta, deixaré de trucar-te, ja matabalo prou jo, com per que vinguis tu a atabalar-me més.
– …..
– Apa, fins un altre.
– …..
– Si, ja em cuidaré… Apa, adéu, dóna records….
Plof…..tu… tu… tu… tu ……….tu… tu… tu… tu
– pfuuuuuuuuuuuuu….!!!!
A vegades ens rallem per res amb la gent que estimem.