Avui No És Un Bon Dia.
Cel, sorra, mar, vent, sol, George Orwell, Josep Pla, pare, mare, amics…
Aquestes serien les paraules per a definir el meu cap de setmana a LEscala.
Llegint aquestes paraules, dóna una sensació de calma i felicitat, Oi?. Però no és el cas.
Tinc la terrible sensació que la vida se mescapa entre les mans com si fos sorra de la platja.
Torno a estar atrapada entre dos camins:
-
Lun em porta a oblidar els meus somnis per enèsima vegada, marxar de la ciutat, oblidar el curs que tinc que començar i ficar-me a treballar com he fet des dels 14 anys.
-
Laltre em porta per seguir el meu instint, aconseguir fer aquest curs i millorar els meus coneixements per a intentar dignificar la meva vida, per poder fer, a llarg termini, una feina que magradi i no haver de tornar, a la que em va provocar tota aquesta ansietat i depressió.
Són excloents. No els puc dur a terme tots dos. Suposadament he de triar.
Els deutes em superen i sento que no tinc opció. O trobo una feineta en negre a Barcelona, ja. O em veig obligada a agafar el meu Pc, deixar els meus gats a càrrec de lÀngels i marxar cap a LEscala a fer temporada destiu. Quan torni, el temps que em quedarà datur no serà el suficient com a per fer el curs.
Maleïda vida. Sempre posant-me entre lespasa i la paret.
Per acabar-ho darrodonir, sóc més conscient que mai, que tinc greus problemes emocionals i de sociabilitat.
Tot i que ho tindria que ser; avui no és un bon dia.
Nota curiosa. La tramuntana ha fet estralls a la platja nudista que vaig. Ha canviat del tot la seva fisonomia. Les dunes que lany passat eren gairebé inexistents i molt suaus, aquest any superen els dos metres. Meravelles de la Natura, La platja està viva.