A Una Illa Deserta.

La pell de peus i mans li queia a tires.
Massa sedentària durant tot l’hivern, el moviment d’ara, ho estava fent saltar tot.
Li sortien ampolles i durícies. Anava esgotada… però contenta.
No pensava.
Era com estar a una illa deserta: sobreviure era el principal.

Tranquil·litat enmig del moviment.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c