A PUNT PER MARXAR.
He passat una nit horrorosa.
No podia dormir i quan ho aconseguia apareixien els mals somnis.
Com sol passar en aquests casos, mhe quedat ben adormida a partir de les 7 del matí fins a les 9 que a la meva companya de pis lhi ha donat per ficar-se a passar laspiradora.
Ja tinc la bossa amb la roba preparada, he estat parlant amb el paleta i ara em dutxaré i cap a Ripoll, que hi falta gent.
El que son les coses, laltre dia el paleta em va dir que fins la setmana que bé o laltre, no podia venir a ficar un tub i acabar tot el que ha deixat a mitges, però quan em va demanar que li pagués els 3.000 euros del parquet i li vaig dir que fins que no estigui tot acabat no cobrava; sembla que ha fet que trobés temps per tot. Demà venen.
Jo estaré allà per comprovar-ho. Ja nestic farta daquesta obra que no sacaba mai.
Estic nerviosa, em costa controlar langoixa que em provoca tot això.
A part tinc ganes de gaudir una mica del meu pis nou abans de llogar-lo. Perquè ja ho he decidit, no puc marxar a viure altre cop allà, em moriria davorriment.
Ja sé que pràcticament no surto de casa, però al menys quan ho faig estic a Barcelona. El ventall de coses a fer aquí no té res a veure amb el que podria fer a Ripoll. Allí sempre hi puc anar si vull, hi ha tota la família i els meus pares tenen un pis a Campdevànol que no utilitzen pràcticament mai, estan sempre a lEscala.
Vaig per feina, que sinó no marxaré.
Ja maniré connectant des de casa de la meva germana. ;)