A Bora Bora a prendre el sol….

Petit detall: Lloc idoni i perfecte... però ple de núvols... Sóc gafe fins i tot buscant la foto!

 

Aquests últims dies, si no fos per petits moments, (i detalls puntuals i punxants…) diria que tinc una vida perfecta. Perfecta per mi, clar. Tal i com desitjaria jo que fos la meva vida:

 

He estat activa i força optimista, he tingut forces i ganes de fer un munt de coses importants, m'he reunit amb amics, he anat a sopars, a fer birres a les 17:30 de la tarda, a concertillos de jazz, he estat passejant amb ma germana i la meva neboda nova, he estat sopant a la casa amb piscina on em podeu anar a buscar si em perdo durant el pròxim estiu… He parlat amb vells amics, amb nous… També he fotut la pota fins el fons i he tornat a somiar per uns segons… He comprat regals per la família, algun vestit per mi,  condons de colors, bombons, vi…

Però avui, sense saber per quin motiu, a les 7 i pico de la tarda quan he plegat de treballar, m'he posat a plorar. Anava caminant pel centre cap al metro i no em podia aguantar les llàgrimes… I jo no volia plorar. Però està clar… tinc certes mancances.
Així que he decidit regalar-me alguna cosa de les que fa molt temps que tinc ganes. He mirat que em podia pagar i ja està. Decidit i comprat: Ara, a  prendre el sol a Bora Bora… Avui, demà passat i quan faci falta! Ja està bé de tenir aquest desig de sol durant tant temps…

Qui no és feliç és per que no vol, oi?

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c