Fa molt temps que men vaig adonar que entre els blogers, com entre la resta de mortals, hi ha molt tocat de lala.
Però a mesura que passen els mesos, en sóc duna manera o altre, cada dia més conscient de la bogeria que corre per la xarxa.
No cal que diguem noms. No els hi fem propaganda! Molts els coneixem tots i daltres, no tothom se nha adonat del seu joc brut.
Blogs que es creen només amb la intenció de ridiculitzar a algú.
Blogs que es fan per donar més visites a un altre, com si això fos una competició…
Blogs amb moltes visites i comentaris diaris, dels quals cap comentarista té, ni blog ni pàgina web. No són anònims, però com si ho fossin…
Tots tenen una cosa en comú; No duren gaire. Tres o quatre mesos, com a molt .
Els esforços per mantenir varies identitats secretes a la xarxa deuen ser esgotadors, i més quan es dediquen a recarregar una i una altra vegada la seva pròpia plana i a comentar-se a ells mateixos.
El que em segueix semblant més trist de tot, és veure com gent intelligent i culta, fa certes bestieses per ser més populars. Més llegits, Més premiats.
Si jo tingués els vostres coneixements i el vostre domini de la paraula, lutilitzaria per crear coses maques, en lloc de dedicar-me a destruir el treball dels altres.
I La pròpia estimació i lhonradesa?
I els valors?
I l’ètica?
Fins a quin punt competireu?
Per sort. Els pocavergonya aquests són pocs i la gent honesta molts.
He fet un recull de fotos que surten al google amb la paraula Sinverguenza. Són prou curioses…;)
Comentaris
30 respostes a «I L’ètica?»
una gran crítica al món dels blocs! m’alegre que algú haja dit alguna cosa així, i més si és a un dels blocs més populars de lamevaweb. et felicite :)
A mi no cal felicitar-me.
No és gaire maco que hi hagi tant pocavergonya pel món que desaprofita el seu talent per fer mal a la gent.
sí, és veritat, però no ens hem de deixar impressionar. Està estudiat que la xarxa dóna ales a alguns desordres mentals, i hem d’aprendre a conviure amb això. Jo he tingut una recent experiència, un episodi d’enfrontament, potser hem arreplegat entre uns quants el període maniàtic d’algun d’aquests personatges virtuals problemàtics… He intentat dialogar i crec que he aconseguit instaurar un cert respecte que s’estava perdent.
coincideixo amb el que dius sobre els blogers, que és vàlid també en d’altres formats de comunicació, llistes de correu, fòrums… I no puc evitar congratular-me’n. Jo no ho hauria dit millor, i de fet sé que no ho podria dir sense que se’m llencessin al damunt sistemàticament algunes veus escandalitzades. El problema és molt complex, perquè es barregen sovint diferents registres d’immoralitat o amoralitat en el discurs, del carrer, de la TV, d’Internet, de literats… Hauré d’escriure un post per entrar en detalls. Gràcies.
Una entendridora reflexió de parvulari, la teva. T’aviso: el “recull” o collage de fotos que has fet a partir del Google-imatges és de totes totes un PLAGI. Vés amb compte, que encara algú ho denunciarà en algun blog i ja as vegut binagre.
petonets.
No entenc com hi ha gent que demostra tenir tant poca ètica en els seus actes i simultàniament, se suposa que estan educant al jovent.
Se suposa que com més alt és el teu nivell cultural, més savi ets… Però els esdeveniments ens mostren constantment que això no és així.
“con la iglesia hemos topado”, opinions com les que has expressat ajuden a eixamplar els límits que l’ètica de la negació dels valors ens vol imposar. Les limitacions d’alguns.
És indignant, ho sé, sobretot quan el protagonista passa per ser algú socialment prestigiat, o ho pretén. I, amb mi, sempre topen. Al final, he convertit en “jovi” la pràctica de posar-los en evidència. Sort.
TdQ: suspès
‘begut’ i ‘vinagre’
… i
‘has’, clar!
Aquesta es uan de les raons per les que m´alegro d´estar un xic desconectat de tot aquest món… Vaaale, no m´entero de res, xo soc feliç explicant les meves neures, i passant de la gent (excepte dels que m´agrada llegir).
Digues que si, denke. Jo també.
Referent a la reflexió de parvulari, al menys és meva!
felicitats als qui mantenen les seves conviccions de parvulari, la cosa es complica quan resulta que es volen vendre més exemplars d’un llibre o dos, i no se sap com.
el martirologi que poden arribar a infligir!
estic d’acord amb tu donot, hi ha gent molt tocada del’ala però..que hi farem! jo, a la meva!
[per cert, es diu “ja has begut oli” TdQ]al menys a casa meva ho diem aixi…
Tot això passa perquè es dóna més importància de la que tenen aquests espais. Ens hauria d’importar una merda qui visita el nostre bloc (almenys parlo per mi). Tots els que fem això som egocentrics o hipòcrites, o les dues coses alhora, i és evident que en el moment que fas públic aspectes privats de la teva vida, t’exposes a les critiques i ridiculitzacions dels altres (esperar rebre sempre afalacs és absurd), i d’això, tots en som plenament conscients, quan pengem un bloc a la xarxa.
No es tracta d’afalagar ningú, Marc.
És tracte del poder educatiu de la paraula. De com el que es veu a la blogosfera reflecteix el que hi ha al món. Dels valors morals existents. Del respecte pel que no ens pertany.
De pocavergonyes, n’hi ha a tot arreu.
Ara bé, a la blogosfera la paraula queda escrita i les fallàcies i impostures són fàcilment demostrables. Només per aquest fet, sembla que la gent que escriu per aquí, hauria de ser més noble. Doncs qualsevol cosa que deixes escrita es pot tornar en contra teu.
Però, hi ha pocavergonyes tant inconscients, que presumeixen públicament de la seva arrogància i dels pocs valors morals que acompanyen la seva vida.
Això si; tenen el do de dominar la paraula però els hi falta el sentiment per a poder-ho fer brillantment.
és per l’afany de competició, de ser el millor, que hi ha avui en dia. Per cert, no podré anar al dinar de diumenge, com et vaig dir. Snif! :(
Felicitats pel teu escrit, donot. És reconfortant veure com els nostres “pàrvuls” tenen les coses tan clares i les saben explicar tan bé i amb tant de respecte. ;)
Quina pena, Deric… Et trobarem molt a faltar!!! Tant temps parlant de trobar-nos i aquesta setmana tu no hi ets… Però bé, Un altre dia ja quedarem, dacord? ;)
Isnel, no t’animes a venir?
De l’escrit, només dir què voldria poder-lo escriure millor…
Em pareix que, a banda del dinar de Girona, m’he perdut alguna cosa més, i no gaire agradable pel que sembla :(
No passa res Èlsinor. Només és que hi ha moments que convé parar un segon el món i fer una petita reflexió del que tens al teu voltant.
Ara, que la festa continuï…
Bon dia a tothom!
Doncs es molt cert aixo que expliques , pero de fet la gran majoria dels que dediquem cada dia una estona del nostre temps a compartir els nostres pensaments amb qui ens vulgui llegir es perque volem rebre alguna clase de feed-back , es perque ens agrada parlar , raonar i discutir sobre les coses , jo soc molt nou en el mon dels blocs i estic impresionat , pero de moment gratament.
Una abraaçada,
Mikel
A mi tot això em depassa.
“this was not the matter, my darling…”
i mentrestant, seguirem escrivint posts, que prous en falten…
Jo no m’hi posaria pedres al fetge, per una raó molt senzilla: veig la xarxa “virtual” (i els blogs en concret) com una continuació del que es veu a la “realitat” del dia a dia. De manca d’ètica n’hi ha a tot arreu: a les empreses més parlades, a les fàbriques més petites, a la botiga de la cantonada, i a casa del meu veí, per posar-vos uns exemples fàcils. El problema ens vé, com molt bé diu la Donot, quan aquesta manca d’ètica i d’escrúpols no es dona en qui se suposa que n’hauria de tindre, i més siguent un vehicle en l’educació del jovent. D’errades en fem tots, i el següent pas es reconéixer-les, demanar-ne disculpes, i rectificar el mal causat. En cap cas treure pit i la (poca)vergonya, és clar!
Hi ha gent que només viu de la provocació. És el seu aliment “intel.lectual”. És més fàcil una resposta curta i agressiva que la creativitat (encara que hagis omplenat fulls fins a 30 llibres). Per això TdQ anirà contestant aquí i allà. Segur que admira i enveja en Boadella.
Els demés seguirem encantats (en els dos sentits) al parvulari.
Donot, si no et fa res, explica’m aquest fragment, que no el clitxo: “Blogs que es fan per donar més visites a un altre, com si això fos una competició…”. Mercès! :)
Vaja… doncs jo visc amb massa bona fé…
Perquè no m’hi parat a pensar amb aquest tipus de persones i/o blogs, i poques vegades me’ls he trobat (si no és que he ensopegat amb ells per casualitat)…
Però crec que realment fa mal… quan s’utilitza la paraula per provocar, i ferir les altres persones… Tot i així, com diuen perquí, ens arrisquem, no? En el moment d’encetar un blog.
És com si posesis els teus problemes/sentiments/experiències/dèries/anecdotes/acudits/pensaments… en un taulell d’anuncis… T’arrisques
(uf, uf avui ja he fet “el cupo” de pensar… XD)
com diu Lao Zi, “si no se encumbra a los hombres de mérito, las gentes no reñiran, si no se da valor a las mercaderías difícles de obtener, las gentes no robaran”, i és així com en Tdq pretén ser un home de mèrit i robar la tranquil·litat guanyada amb esforç. En definitiva, és un impostor, que ocupa llocs que no li pertoquen. S’ha de tenir clar, si prospera la gent com ell, anem al caos. I, la qüestió és així de greu, quan parlem de mestres, filòsofs, polítics, o escriptors. N’hi ha massa que es dediquen a ocupar espais que no els pertoquen. Comencen amb brometes que poden passar, però no és estrany que acabin cometent autèntiques barbaritats amb conseqüències greus…
Vaja… ara he llegit tota la polèmica…
És un tema molt complicat… però com dius tu és nomé una mica d’ètica, collons!!!
últimament he viscut una situació que m’ha fet adonar-me d’alguna cosa, sobre això qeu dius de la gent dels blogs. Som una representació de la societat en si, ni més ni menys, accessible a gairebé tots els nivells, ara, la gent que no hi enten, de principi ja pensen que tots els que pots arribar a coneixer per internet són molt més perillosos potecialment,casi perturbats, que algu que et puguis torbar pel carrer