Voldries somriure, però els núvols fan que avui no sigui el millor dia per fer-ho.
Tagradaria estar jovial i optimista. Poder somriure en tot moment. Però hi ha dies que costa molt aconseguir-ho.
Saps que no cal que et preocupis pels problemes; si tenen solució, ja arribarà el moment en què es resolguin. Però hi ha dies; en que sembla que el món està aquí per ficar-te proves. Que tens que demostrar una vegada i una altra que tu pots amb tot. Que la teva fortalesa és estable y duradora.
Hi ha moments en que ho engegaries tot. En que amagaries el cap sota lala, perquè ningú pogués percebre les teves llàgrimes i desapareixeries així daquest món.
Hi ha dies que ploraries; si tinguessis algú amb qui acompanyar el teu sanglotar.
Comentaris
22 respostes a «Plorinyosa»
T’has parat a pensar mai com ens influeix el temps en el nostre estat mental?
Avui es un dia gris, no ha sortit el sol i fa fred, i ens es més fàcil posar-nos tristos i melancólics.
De vegades veiem la vida molt difícil, i de vegades molt senzilla, però si sempre la veiguessim i la sentissim igual, seria molt avorrit oi?
Una abraçada d’una persona que també en vol una.
Gràcies…
Donot: “Plorinyosa” és etimològicament derivat i traduït de la “Lacrimosa” del emu admirat W. A. Mozart?. És, sens dubte, una música magnífica i adient per escoltar en un dia fred i grisós com el d’avui.
“Humanus summus” que deia aquell, i per tant, humà és re-conèixer les nostres debilitats. És lícit i humà que, de tant en quant (sense abusar-ne, eh?) et permeti’s els teus moments de baixada moral i anímica. Perquè no fer-ho?. Després, aixeques el vol, t’espolses les ales, i amunt un altre cop!
En canvi, engegar-ho tot a dida o amagar el cap sota l’ala, malgrat també ser opcions “humanes”, no les veig (personalment) com a opcions “lògiques” i raonables.
Plorar en silenci (desapareixent!) també va bé i és bò, perquè és impossible passar-se tot el dia rient!. És bò intentar-ho, però!
(P.D.: Et puc explicar acudits dolents?).
Els dies dolents tb son necessaris, o si mes no, existeixen.
de fet estar trist es bo, e igualment necessari. Ningu esta be sempre, ni feliç ni optimista. La nostra vida ha de ser un colage continu i variat.
Macaba de trucar una amiga… que està més o menys com jo…
Hem decidit que per celebrar-ho anàvem a fer una birra, que jo ja he acabat amb els meus 21 dies de depuració del reiki!
…. Vamos a ahogar las penas!!!
Ben fet, Donot! “A las penas, puñalàs!”, que deia la mare!. Fot-li canya al mono, que es de goma i es deixa!. Dona’t un capritxo avui, i bona birra!. Una pregunta: això del “reiki”, que és?. Mercès!… ;)
anims Donot, dies d’aquests els tenim tots…no s’hi pot fer res!
em repeteixo una mica, però és bo tenir algú (fisic o virtual) a qui explicar com et sents,després et sents millor!
petonàs!
Ui… doncs no sé que dir-te.. però l’alcohol per ofegar les penes (almenys una birreta o dues o tres) no crec que et faci cap mal per un dia (ara més dies seguits ja seria diferent). Doncs disfruta-la i oblida’t (o no, comparteix-ho!)
Salut!
Bé, la birreta ha estat bé i la tarda molt agradable…
Fins que el telèfon ha començat ha sonar i els problemes s’han tornat tant grans que ja ofeguen…
Ara si. Ara ja puc deixar-me anar i començar a plorar fins que em quedi dormida.
Sempre hi ha la possibilitat de què demà hi trobi una solució, i si no la trobo, doncs serà per que no la té.
Sort que demà és dijous i tinc reiki…
No tinc el menor dubte de què t’agradaria agafar una vareta i començar a solucionar problemes, ;) i a qui no, oi?
Si parles del que m’imagino i no vull anomenar, et diré que no té res a veure amb mi, tot això.
Els meus problemes i preocupacions són d’una altra índole. Molt més personals…
Bona nit, i fins demà…..
Petons….
Permet-me que t’hi copie un poema de fa 40 anys de Mario Benedetti que crec que ve al cas…més o menys; i ja em diràs si al final no et fa oblidar les tristeses ni que siga per un moment. :)
ARCO IRIS
A veces
por supuesto
usted sonríe
y no importa lo linda
o lo fea
lo vieja
o lo joven
lo mucho
o lo poco
que usted realmente
sea
sonríe
cual si fuese
una revelación
y su sonrisa anula
todas las anteriores
caducan al instante
sus rostros como máscaras
sus ojos duros
frágiles
como espejos en óvalo
su boca de morder
su mentón de capricho
sus pómulos fragantes
sus párpados
su miedo
sonríe
y usted nace
asume el mundo
mira
sin mirar
indefensa
desnuda
transparente
y a lo mejor
si la sonrisa viene
de muy adentro
usted puede llorar
sencillamente
sin desgarrarse
sin desesperarse
sin convocar la muerte
ni sentirse vacía
llorar
sólo llorar
entonces su sonrisa
si todavía existe
se vuelve un arco iris.
Molt maco, Èlsinor. Moltes gràcies. :)
bon dia Donot! avui on soc jo fa sol! el veus?
Si! L’he vist!!!
Encara que hi ha una mala puta de Camprodon, directora d’un banc, que em volia ficar núvols pel mig!!
Però no la deixaré….
:)
ep! quines paraules! glups!! intentaré no fer-te enfadar mai!:-D
Quan hi surten calés pel mig sempre hi ha mals rotllos,no falla!
anims!
si….
Els calers són un mal rollo… (Quan no en tens, clar!)
;)
no et pensis…”els rics també ploren”…
Però no ploren per que no en tenen…
Ploraran per altres coses.
Algú vol un pis preciós a Ripoll?
nena.. et vem trobar a faltar ahir!
jo vull un pis preciós i barat, po més a prop de sbd….
i si, faltaves tu ahir….
Donot, has colorejat tu el dibuix del llibre de “El Petit Princep” quan arriba a l’hort de les roses aconsellat per la guineu???????????? Jo he tingut dos llibres de “El Petit Princep”, un en castellà i un altre en català i, en les dues edicions, sortien els dibuixos en blanc i negre, si l’has pintat tu, t’ha quedat molt guai!
No l’he pintat jo.
Ja vaig trobar els dibuixos així. Estic pensant i no recordo si al meu llibre sortien en blanc i negre…